Diuen que les frases fetes són saviesa popular; és possible, però del que sí que estic força segur és que aconsegueixen traslladar no només un significat, un fet o explicar una circumstància sinó que, a més, tenen la característica que fins i tot també poden interpretar un estat d’ànim. I per referir-nos a com estan anant les coses amb la pandèmia els darrers dies, una de ben oportuna és «estar amb l’ai al cor».
En una setmana, Catalunya ha multiplicat per dos el nombre de contagis i també ha enregistrat un bon nombre d’ingressos hospitalaris per Covid, majoritàriament per persones de trenta anys o menys; a més, també hi ha contagis entre els que ja porten la vacunació completa. Estar amb l’ai al cor, perquè les imatges que hem vist les darreres setmanes amb grans festes a les principals ciutats de l’Estat, es veia a venir que tindria conseqüències.
Moltes vegades ens han dit, per activa i per passiva, que aquesta batalla també es guanyarà amb el seny personal de cadascú, i a vegades hom té la sensació que el seny, la ponderació, el capteniment, no és una de les característiques que més ens defineixen com a espècie.
I és clar, això és com una bola de neu; en els darrers dies estic convençut que molts de nosaltres ha sabut de gent del nostre entorn confinada o que ha estat positiva per Covid, moltes vegades sense saber d’on li arriba el contagi, encara que asimptomàtic, la majoria de les vegades o amb símptomes molt lleus.
Estem amb l’ai al cor perquè tot just hem encetat la temporada d’estiu, que oferia bones perspectives; ara comença a sentir-se la paraula cancel·lació i alguns països europeus tenen reserves sobre la nostra destinació turística, a causa de les notícies relacionades amb la pandèmia. No sempre ens adonem del que ens hi juguem fins que en veiem les conseqüències.
Continuarem amb l’ai al cor, tot i saber que amb seny podríem fer-ho tot. Veurem com evoluciona, però no ens podem permetre anar fent passes enrere.
