Sembla que, al contrari de les lleis físiques, que són coherents per naturalesa, les lleis creades pels humans estan plenes d’incoherències, unes incoherències que s’intenten solucionar creant noves lleis que, evidentment, tenen també les seves incoherències.
Els estudiosos diuen que en les estructures socials humanes no hi ha res que s’escapi d’aquesta realitat. Fins i tot la cultura, que creiem que és un pilar inamovible que ens ancora en el temps de manera identitària, varia inevitablement a mida que passen els anys.
I un dels trets culturals bàsics són les llengües, que sabem perfectament que evolucionen segons infinitat de condicionants, no només externs, sinó també interns. La manera de fer i de pensar d’una comunitat crea una llengua, però el llenguatge, també va canviant la manera com els humans pensen i veuen el món. Avui –al marge del llenguatge oficial normatiu– tenim dos «sistemes lingüístics» completament oposats i contradictoris, el de les xarxes socials, que és ràpid, abreviat, amb emoticones i plegat d’associació d’idees, i un altre on l’associació d’idees lliures i el pensament holístic han donat pas a l’enrevessament, a la compartimentació i a la burocràcia.
Però a part de la llengua, cada cultura té les seves creences, les seves normes i els seus valors que es concreten en hàbits, costums i modes que varien a mida que passen els dies. Quan s’esdevenen aquests canvis, o sigui, en el temps on es viu la transició i, doncs, en el temps on conviuen dues maneres de fer i de pensar, les contradiccions socials es fan paleses... en el si de les famílies, de les administracions, de les religions i fins i tot de l’economia. Potser després hi segueixi un període d’estabilitat aparent, perquè el món es mou sense parar, juntament amb l’univers, i nosaltres amb ell tot carregant els nostres bagatges més o menys estimats, que sovint hem d’anar deixant anar, així com un vaixell ha de deixar anar llast al mig d’una tempesta. I cal deixar anar llast per avançar tot servant els valors bàsics. Hi ha un pensament que diu que a una copa plena no li cap res més, i que la copa buida espera ser omplerta, però que la persona sàvia sempre té la copa a mitges, preparada per a donar i preparada per a rebre. Potser pot semblar una contradicció, però a vegades hi ha contradiccions que formen part de l’harmonia i tenen la capacitat d’equilibrar els plats de la balança.
