Pandèmia i vacunes

Pan, en grec, vol dir «per a tots», universal, global. En un món on la globalització s’ha fet general, on els desplaçaments de persones i mercaderies s’ha universalitzat, era de preveure que «el vol d’una papallona a Wuhan podia provocar un terratrèmol a l’altra banda de món».

Des d’un primer moment, quan vàrem veure les orelles al llop, tota la investigació farmacèutica es va posar a la recerca de vacunes contra la Covid-19. Una recerca que ha donat fruits abundosos, i en poc temps. Cal reconèixer que quan altres pandèmies afectaven països pobres (Ebola...) no hi va haver un afany tan gran de recerca.

Cal fer una crítica a actituds nacionalistes com les realitzades per alguns països europeus, els Estats Units, Rússia o la Xina, que han desenvolupat vacunes per a ells, oblidant la globalitat de la pandèmia, actituds que no estan justificades des del punt de vista ètic ni científic. Som davant d’una pandèmia global, i no es pot aturar país per país, sinó a través d’una estratègia global.

Més enllà de les vacunes, que veiem com fan baixar els índexs de casos, i sobretot de casos greus, cal recordar ara, quan nosaltres ja hem viscut diverses onades, la greu tensió que ha viscut el sistema sanitari, provocant una sobrecàrrega greu del sistema, amb una lamentable desatenció envers altres malalties, i les conseqüències en l’àmbit de la salut mental.

A Figueres, aquesta setmana passada saltava la notícia que la Fundació Salut Empordà farà una inversió milloraria en els pròxims cinc anys per una profunda reforma de l’Hospital i el Bernat Jaume, per adaptar-los a les necessitats del 2030. Me n’alegro molt, i crec que l’actual direcció, amb qui hi vaig col·laborar des de la Junta fins al 2017, portarà a terme aquest procés amb encert.

Pel que fa a Catalunya, i en el canvi de cromos dels departaments, el de Salut ha canviat de mans; però no voldria que oblidés la funció fonamental en l’àmbit sanitari: beneficiar les persones i limitar el dany, prioritzar els més vulnerables (en una atenció inclusiva i universal), i tenir sempre present la importància d’una igualtat moral.

La Covid-19, a més d’afectar persones concretes, algunes amb perill de la vida o amb seqüeles molt greus, ha afectat els sistemes sanitaris, i per descomptat un empitjorament de l’economia, que d’una forma perversa pot portar a una retroalimentació que afecti molt negativament els paràmetres de salut.

Estic vivint en directe, aquests dies, el procés, ara ja en positiu, d’un company capellà en la seva lluita contra la Covid-19 a l’hospital. Un del centenar de casos que conec personalment i que s’afegeix a la meva pròpia experiència de passar el virus.

Després de la lluita titànica del personal sanitari per reduir al màxim les morts prematures, cal que hi hagi, per part de tots (societat i govern), un profund esforç de reducció de danys socioeconòmics. I, encara, un esforç global per a recuperar les llibertats perdudes des d’abans de la pandèmia, tant econòmiques com socials o polítiques.

Des de la meva implicació personal i de l’Associació Amb les teves mans, amb Gàmbia (Àfrica Occidental), però obrint el focus a tots els països del tercer món, crec que tenim una greu responsabilitat si ens tanquem a resoldre els nostres problemes amb la pandèmia i les noves pobreses que comporta la pandèmia. És un problema que afecta clarament tota la població mundial. No es pot aturar la pandèmia país per país sinó a través d’una estratègia global, i en aquest camp les vacunes juguen un paper molt important, encara que no exclusiu.

El Dr. Felipe Garcia, en el llibre Diari d’una pandèmia, de Cristianisme i Justícia, diu: «Estem en un moment crític i s’hauria de contemplar la pandèmia com un fenomen global en què des d’un punt de vista ètic, mèdic i científic té més sentit dedicar els recursos existents a aquelles persones que són més vulnerables, fet que redundaria en un benefici, primer per aquestes persones i, en reduir la transmissibilitat de les poblacions més vulnerables, en un benefici per a tothom».

Fins i tot, per pur egoisme!