Malgrat que ho hàgim anat veient des dels mitjans de comunicació amb imatges i enregistraments dels diferents espais de vacunació arreu del món, amb gent que entrava i sortia, que mostrava el braç amb ganes perquè li punxessin la vacuna, hom no es fa del tot a la idea fins que li arriba el dia en què ha d’anar amb cita prèvia, a una hora concreta, perquè li injectin la vacuna.
A hores d’ara, arreu de l’Estat es porten administrades més de 12 milions de vacunes amb el que diuen «pauta completa», que són les dues dosis. Amb aquestes xifres, a tots o bé ens han vacunat, tenim hora per fer-ho o bé sabem d’amics, coneguts o familiars que ja la tenen posada. No sé com descriure-ho, però tot i que encara no està la solució al problema sí que dona una certa tranquil·litat saber que, a poc a poc, tot això pot quedar enrere més aviat que tard.
Figueres té com a punt de vacunació el Molí de l’Anguila, un espai que ha resultat idoni. Aquests dies m’ha tocat passar-hi, i el cert és que a banda de l’eficiència, amabilitat i professionalitat amb què atenen a tothom, una de les coses en què valia la pena fixar-s’hi eren les cares de la gent que esperava; a mig camí entre inquietud, alegria continguda i certa relaxació de qui veu de prop el final d’un malson.
És més, comencen a sortir aquelles enquestes una mica poca-soltes sobre si suspendríem les vacances per rebre la vacuna o posposaríem la data de vacunació, per exemple. Aquesta també és un senyal que les coses es van relaxant i que comencem a tenir el cap en altres problemes, potser més prosaics.
Independentment de tot, em quedo amb les imatges vistes al Molí de l’Anguila, el dia de la cita. Alegria continguda, bona organització, professionalitat i eficiència, i un cop a fora –en què et demanen esperar quinze minuts per si algú es troba malament– cares de relaxació. Tots sabem que això només és una passa més, però és la més gran que haurem fet des de fa més d’un any i mig. Que segueixi!
