Fa quinze anys que la vida em va portar a Figueres, una petita ciutat a la qual des de petita m’hi he sentit vinculada per la proximitat amb la casa dels meus avis paterns i la segona residencia familiar situada a Portbou.

Recordo de petita quan venia amb l’avi a mercat i de més gran a barraques amb els amics.

Finalment, de Terrassa, la meva ciutat natal, vaig acabar vivint al centre de Figueres on hi he format una fantàstica família i un projecte de vida.

A poc a poc he vist com la ciutat, inicialment plena de vida, de comerços i turisme entrava en una espiral de decadència.

Cada vegada més comerços i més cases abandonades, carrers més bruts, més incivisme, gent més desanimada.

Tot i no ser figuerenca de naixement, aquesta ciutat l’he fet meva, i és trist, molt trist veure com ens enfonsem.

Veig alcaldes passar i cap aconsegueix treure’ns d’aquest pou, és clar que no deu ser fàcil.

Penso que una bona sortida per a la ciutat i la seva gent és potenciar l’esport, tenim molt per oferir, rutes en bicicleta, marxes en un entorn privilegiat, i a poc a poc fer de Figueres una ciutat esportiva que atregui gent de tot Catalunya i en un futur, si sabem fer-ho bé, gent de més lluny.

Vull pensar que no està tot perdut, m’estimo la ciutat. Cal una sortida d’aquesta crisi, una solució. Podem mirar altres ciutats, l’exemple per excel·lència que tenim ben a prop és Banyoles, gràcies a l’esport ha aconseguit un turisme de qualitat, una ciutadania amb una bona salut, revalorar a l’alça els seus habitatges... Potser en podem copiar alguna cosa, no tenim estany, però tenim molts altres espais envejables.

L’esport és salut, és bo per a la població, per a les famílies, per als joves i segur que una bona opció de futur.

Necessitem el poliesportiu que fa anys que ens prometen, una piscina olímpica, carrils bici a tota la ciutat i rutes segures i ben senyalitzades que ens comuniquin amb els pobles de la comarca per a fer corrent, caminant o amb bicicleta. Necessitem escoles que animin els joves a la pràctica de l’esport.

M’agradaria que la meva ciutat s’animés a fer aquesta aposta, cal fer alguna cosa, és urgent, Figueres està morint, reaccionem, hi som a temps. No sé si hem perdut el tren de la Universitat, l’alta velocitat al centre, el de vies soterrades que no divideixin la ciutat en dos, el comerç de qualitat... No ho sé, però tinc clar que no hem perdut el tren de l’esport. Animem-nos-hi.