Ras i curt: resulta que l’equip de casa havia de guanyar el partit fos com fos i, per tant, ben poca importància tenia que el rival estigués en quadre a causa de les baixes. Un cop més la maleïda pandèmia minvant les forces dels equips. Amb una doble incidència: d’una banda, amb jugadors confinats o directament contagiats, impossibilitats lògicament de poder entrenar i anar al partit, i, d’altra banda, el cúmul de lesions post-Covid d’aquell equip per la deficient forma física dels jugadors causada per l’absència o irregularitat dels entrenaments.

I, per damunt de tot, un equip que aspirava a quedar primer de la competició i que volia pujar de categoria tant sí com no. Davant d’aquesta conjuntura, poder jugar contra un equip minorat sempre és molt millor.

Al camp, es va demostrar sobradament que els primers sempre solen ser millors que els que ocupen les últimes posicions de la taula. Domini aclaparador dels locals. Vist així, segurament s’hauria pogut jugar un altre dia com va demanar el Peralada, petició que fou ràpidament denegada per l’equip rival, no sé si per assegurar un tret que no calia.

D’això en diuen futbol base, una cosa teòricament inventada per aportar i aplicar valors a la mainada, en aquest cas cadets de 14 i 15 anys, entorn de l’esport. Valors que ja sabíem d’abans que en moltes ocasions brillen per la seva absència, però que un, ingènuament, pensava que, en un escenari tan nou i truculent com un temps de pandèmia, podien repuntar.

Però no fou així. O sigui, que, aixeca’t aviat el diumenge, fes una hora de trajecte i porta el noi a competir contra un equip amb més efectius, amb nois més grans i que en saben més. Tot legal, però desigual. Els clubs són els clubs, el calendari s’ha de respectar com si fossin les sagrades escriptures i, si vas just de jugadors, no vinguis, si no vols, que la federació em donarà igualment els tres punts, que del que es tracta és de tenir l’any vinent l’equip en una categoria superior a l’actual.

Un equip que no té la sensibilitat d’ajornar un partit en aquestes circumstàncies. Després diran que l’esport és fair play. Com s’explica això a la mainada que puja? Amb decisions com aquesta pretenem donar principis a les noves generacions? Si voleu saber el nom de l’equip retratat en aquest article, només heu de desxifrar l’acròstic d’aquest últim paràgraf. Seran campions quasi segur amb conductes com aquestes. Ànims per als perdedors.