Potser és l’anonimat de la foscor, el misteri del silenci, les penombres o l’embruix. Quan la llum del sol cau, el cos demana descans, però alguna cosa ens ha portat, des de l’inici dels temps, a voler viure la nit. Fins i tot, la natura es transforma i la lluna imantada atrau la mar, mou les marees, tanca les flors i obre les pupil·les dels felins.
Alimenta el misticisme i inspira els poetes: «L’energia viva / de la nit brollava / la lluna serena / abstreta brillava / i un esperit tendre / com jonc revinclant-se / em feia renéixer» (Miralls d’aigua – Carme Cabús).
I els músics: «Perquè la nit pertany als amants» (Because the night, Patty Smith). «Desconeguts a la nit, intercanvi de mirades» (Strangers in the night, Frank Sinatra). «Mai seré feliç com ho he estat aquesta nit» (Quan tot s’enlaira, Txarango).
Josep Pla, en el seu Quadern gris, confessa la seva nocturnitat i detalla llargues passejades pels carrers foscos de Barcelona, Girona o Palafrugell de principis del segle XX. I la fal·lera adolescent de viure la nit, de córrer locals i tancar bars, per acabar la festa amb la màgia de l’albada vora el mar o dalt un puig.
«Quan tinc necessitat de religió, pinto les estrelles» (Van Gogh).
I amb l’aixecament de l’estat d’alarma i de l’anomenat «confinament nocturn», s’esvaeix el silenci i la tranquil·litat que fins ara l’envoltava.
Canvia la vida dels pares, que han passat, sense adonar-se’n, de xiuxiuejar cançons de bressol a haver d’anar a buscar els fills a la sortida de la discoteca o esperar preocupats fins a sentir el pany de la porta.
I també els més grans deixaran de costat els vespres mandrosos contemplant la lluna des del balcó i tornaran a gaudir de sopars relaxants, de sobretaules llargues i converses en la penombra d’una terrassa, amb la copa als dits i la sensació que el temps s’atura. Però, que la nit no ens confongui que, malgrat la seva bellesa, ens pot embriagar amb el seu perfum enverinat de delictiva nocturnitat.
Celebrem el nou estat, si realment arriba provocat per una millora de la salut, però anem amb cura, no repetim les escenes dels darrers caps de setmana, no vulguem recuperar el temps confinat, que els excessos es paguen i les vacunes o les proteccions només ens aïllen parcialment d’un virus que encara no hem matat. La nit tornarà cada dia.
