Fins a l'últim moment no s'ha sabut del cert, hi ha hagut incertesa sobre si es podrien celebrar les Festes de la Santa Creu i, sobretot, com es podrien celebrar, perquè tot i que la situació de pandèmia va oscil·lant entre la preocupació i certa millora, i la vacunació avança a poc a poc, no hi havia massa esperances.
Afortunadament sí, poden celebrar-se molt reduïdes, molt controlades i diferents de com les hem conegut sempre; de fet, són unes fires sense massa fires, i unes festes sense massa festes, però l'essència la mantenen i la voluntat de tothom és poder fer alguna mena de celebració col·lectiva, encara que sigui amb gel, distància i mascareta; per alguna cosa es comença.
L'esforç per dur-les a terme, també, titànic, si tenim en compte que la distància social obligatòria és un entrebanc quan es pretén la socialització.
Hem tingut unes fires sota control, com vàrem tenir amb èxit un Sant Jordi sota control. Arreu del país ha quedat evidenciat que s'han pogut organitzar actes amb garanties de seguretat, i això també ens indica que, seguir en aquesta línia, pot començar a donar un respir a molts professionals que han vist com es reduïen els seus ingressos de manera alarmant, i el pitjor, sense poder fer res per aturar-ho.
Fins i tot, dins aquestes fires, que no ho han estat, hi ha hagut un espai de record i reconeixement a totes les persones que han contribuït en la lluita contra aquesta pandèmia; una placa senzilla, al costat dels accessos a l'Hospital de Figueres, resa l'agraïment que reconeix la tasca de molts als qui no els posem cara però sí, quan cal, que reconeixem com a una esperança, qui sap si la darrera.
No ens enganyem, fem passes petites, però encara podem parlar de ciutadans que tenen por a sortir, a socialitzar, a trobar-se ni que sigui amb mesures; Mauriac afirmava que la por és el principi de la saviesa, i conseqüència potser de la prudència. Ens queda molt camí per arribar allà on érem fa poc més d'un any.
I promet ser llarg, encara.
