20 de abril de 2021
20.04.2021
L'Empordà
TRAMUNTANADES

El valor del temps

"El temps és el millor mestre que tenim perquè ens dona respostes sense que li hàgim de fer preguntes"

19.04.2021 | 19:44
Maria Crehuet, escriptora

Per remarcar la importància de la rapidesa d'un nou cotxe de gamma alta que una empresa d'automòbils treia al mercat, la veu en of de l'anunci deia: «El veritable luxe és el temps». I tenir temps és un criteri molt personal. És a dir, és un estat psicològic i mental que permet gaudir de cada moment present sense angoixar-se pels moments futurs ni tampoc pels passats. Una persona molt atrafegada pot tenir molt de temps, i una persona sense gairebé res a fer, acaba no tenint temps per a res.

Vivim en una societat on hi ha tendència a caure en diverses distraccions, que, a vegades, es converteixen en una addicció que «roben» el temps. El filòsof Jordi Pigem, va dir: «En lloc de créixer en consciència, hem crescut en distraccions», i, moltes vegades, les distraccions, segons quines, no aporten cap mena de satisfacció durable, perquè ens serveixen per «matar el temps», i es diu que el temps és allò que les persones sempre tractem de matar, però que acaba matant-nos a nosaltres.

Ens entossudim a mesurar el temps: rellotges per a les hores, calendaris per als dies, els mesos, les estacions i els anys, i, no obstant això, el temps s'esmuny irremissiblement i se'ns fa difícil d'abastar, de la mateixa manera que tenim problemes a retenir un grapat de sorra a les mans, que s'esmuny de manera inevitable entre els dits.

Però és potser pel fet que sigui insondable, il·limitat i –encara que no ho creiem– indivisible, el temps és el millor mestre que tenim perquè ens dona respostes sense que li hàgim de fer preguntes. Per això es diu que la persona vella és sàvia, i ho és pel sol fet de ser vella, ja que acumula moltes experiències viscudes, i sabem que les experiències són coneixement.

Però no podem deixar de preguntar-nos, és veritat que avui només és el record d'ahir i el somni de demà? Si és així, què és en realitat un somni? El filòsof xinès Zhuangzi, que va viure durant els anys 300 aC, conta una bonica història en què explica que va somniar que era una papallona i diu: «Aviat em vaig despertar i allà em vaig trobar, veritablement jo mateix. Ara no sé si llavors era un home que somiava que era una papallona, o si ara soc una papallona somiant que sóc un home». El temps... indivisible, insondable, il·limitat, fa que els moments viscuts en un somni puguin semblar tan reals que a vegades se'ns faci difícil separar un temps d'un altre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook