Diuen que els pensaments i els sentiments són coses vives i que, encara que no els manifestem amb paraules o gestos, van allà on els enviem o venen des d'on ens els envien. Aquestes «coses» que aparentment no tenen forma, estan ben vives i produeixen els seus efectes. La força de la ment provoca ones que escampen els pensaments. Cada pensament té la força vital que li atorga el sentiment de la persona que el pensa. És per això que sovint no fa falta que hi hagi paraules per «saber» com està una persona.
Si el pensament prové d'un sentiment profund acompanyat de la imaginació, és molt probable que el «somniador» sigui capaç de convertir-lo en realitat. Però és que, si aquests pensaments són honestos i generosos poden convertir-se en una realitat positiva. Evidentment, cal el treball i la voluntat per portar-ho a terme, però el «missatge» ja és a l'aire i va fent la seva feina. També és important que aquestes idees en forma de pensament i sentiment «mirin» lluny, com deien els indis americans, fins a la setena generació, ja que tota acció (amb els pensaments i sentiments que la precedeixen i acompanyen) té els seus efectes no només ara, sinó molt més enllà.
Això és una realitat en tots els àmbits de la vida. També -evidentment- en el de la política, i és en aquest camp on, dels gestos i les paraules, se'n dedueixen pensaments i intencions de volada de gallinàcia, no gaire més enllà de quatre anys, si hi arriben. I així no pot avançar una societat. Si els dirigents són mesquins, si no hi ha noblesa i generositat envers el col·lectiu que representen i l'espai comú que gestionen, no hi ha prosperitat per a ningú.
Potser faria falta que es creés un «consell de somniadors» per contrarestar la colla de somiatruites. Caldria un bon estol «d'ocells pensadors», de persones capaces d'imaginar amb noblesa i alegria la realitat possible, coherent i respectuosa amb tothom i amb tot. Llavors potser aquests «somnis» impregnarien l'ambient i calarien en la ment i el cor de tothom. I potser llavors aconseguiríem avançar un xic, tot mirant la fita, per llunyana que fos.
Cal aprendre a fer servir la vivesa de tots els nostres pensaments per a obtenir finalitats positives. I no hem de creure que allò que no s'expressa i que ens pensem que no surt de nosaltres, no té cap efecte en l'entorn en el qual vivim.
