La Magdalena

La Magdalena vivia sola en un poblet molt petit, fins que un dia uns amics, els pares de la nena, en veure-la arraulida, aïllada, adolorida i amb el cos deformat, la varen portar al metge. El metge era un home de ciència i tenia fama de tenir bon cor. Li va explicar a l'acompanyant: «El mal de la Magdalena no té cura. Té una artritis reumatoide que li devia començar entre els 45 i 55 anys». I va seguir dient: «Aquesta és una malaltia inflamatòria crònica, és a dir, no té cura. Però sí que li podem posar un tractament. Pel dolor li podem donar, segons la seva intensitat, paracetamol, antiinflamatoris no esteroïdals (ibuprofè, naproxén i altres) i antiinflamatoris esteroïdals -corticoides. En cas que no n'hi hagi prou, podem passar als tractaments biològics o a aquells que poden modificar el curs de la malaltia. Si no millora i el dolor està localitzat en algunes articulacions, podem infiltrar-les. Si empitjora, es pot fer un reemplaçament de l'articulació afectada.

I segueix: «Si em demana què li ha provocat la inflamació, li he de dir que pot ser per una infecció, encara que en aquest cas no m'ho sembla. També pot ser per dipòsits de cristall d'àcid úric, que provoca la gota, cosa que aquest cas tampoc ho suggereix. Ella té una malaltia inflamatòria articular crònica que pot empitjorar amb certs factors mediambientals i climàtics. També pot haver-hi una alteració immunològica subjacent que la mantingui i/o una predisposició genètica». Ell segueix parlant, com aquell qui dona una classe i diu: «És típic el dolor i la inflamació articular amb presència de rigidesa que desapareix a mida que es belluga. L'afectació de més de quatre articulacions, que és el que li passa a la Magdalena, l'anomenem poliartritis. Ja veieu quina deformitat presenta en el cos i fins i tot sembla que s'ha encongit».

I segueix: «Al matí està tan rígida, que té dificultat per moure les articulacions i una limitació dels moviments. La malaltia pot anar acompanyada de fatiga, febre, pèrdua de pes i de gana. L'artritis reumatoide pot afectar altres òrgans, com ara els ronyons, el sistema venós i els pulmons. Però miri, aquest no és el seu cas. Parlem ara de les mesures que l'ajudaran a conviure amb la malaltia. Quan hi ha poca inflamació, cal fer exercici de forma regular, per mantenir la mobilitat, disminuir la fatiga i millorar el dolor. Si hi ha molta inflamació, cal fer repòs. L'escalfor disminueix el dolor i la rigidesa -però en casos d'artritis molt aguda, com ara la gota, cal posar-hi fred local. Cal evitar el sobrepès i fer un repòs adequat, viure amb poc estrès i disminuir l'activitat física excessiva. Cal evitar les postures articulars forçades i potenciar la musculatura del voltant de les articulacions inflamades». I en aquest punt acaba la intervenció del metge.

La Magdalena, aliena a la conversa de la consulta al metge, pensa, en veure la nena que li porta el brou calent: «Que bé, aquesta nit tindré menys fred i menys dolor».

D'aquest tema en parlem avui perquè aquest dilluns passat, 12 d'octubre, es va commemorar, a escala mundial, el dia de l'artritis reumatoide.