Ens trobem amb el cas d'un alcalde que gairebé ha hagut de plegar perquè anava pet. No havia incomplert cap promesa o mandat electoral ni molt menys havia delinquit. Senzillament es va emborratxar, es va sentir ofegat per la pressió social de les crítiques rebudes i va presentar la seva dimissió a la qual després va renunciar. Els fets que donen origen a aquesta trista crònica entre «paper couché» i política es remunten a aquest estiu i en concret al mes de juliol quan el senyor alcalde, que per a més dades també és persona, va haver d'abandonar un local de copes en un evident estat etílic. Contemplant la gravació que de manera clarament malintencionada va fer i difondre un veí/enemic polític, s'ha de reconèixer que l'estat de la màxima representació institucional de Manlleu era del tot deplorable, però no es va comportar de manera incívica, violenta o amenaçadora contra cap client o el mateix personal del bar. Senzillament estava assegut i pel que sembla li va caure una ampolla a terra, la qual es va esmicolar en mil bocins.

El pobre home va al·legar que es va prendre dues o tres copes amb l'estómac buit i que va patir una possible insolació com a causes del seu paper tan galdós. Sobretot la primera és una excusa de mal pagador, en aquest cas de mal bevedor -no tinc notícies que no pagués el compte de les consumicions-. Això us ho asseguro, perquè un amic m'ha dit que qui beu sap perfectament si ha pres dues o tres copes. Em diu el meu amic que comences a perdre el compte i el senderi bastant més enllà de la tercera, però que consti que jo no ho sé massa bé perquè en tota la meva vida només he begut aigua de Vilajuïga, passant-me al Vichy durant el temps en què aquella va estar tancada.

En qualsevol cas, és molt lamentable aquesta doble moral que a vegades ens regeix. Ara resulta que un home no pot beure en excés de manera puntual pel sol fet de ser alcalde. Estaríem d'acord que no és un comportament edificant, però em pregunto si tota aquesta colla de detractors telemàtics que s'han abocat com voltors a fer miques de la seva presa, els passa que no tenen vida privada, o és que reclamen el gaudi i el relaxament tan sols per a si mateixos i no per a la resta. Francament, començo a estar tip de les persones que només critiquen, barregen i confonen deliberadament pandèmies, vida privada, puritanisme, esforç, trajectòria de treball, delictes, conductes, ignorància i tertúlia. I no cal anar molt lluny: entreu a les xarxes i veureu com per exemple s'acarnissen les masses amb algun dels regidors de Figueres.