Representa que al febrer ningú no sabia el significat de paraules com «pandèmia», «confinament» ni «estat d'alarma». Per descomptat que el terme «Covid-19» era tan desconegut que, si ens haguessin preguntat a què ens sonava, molt possiblement l'hauríem associat a una cooperativa o una collita de vi novell. A marxes forçades vam haver de fer una classe pràctica de semàntica i, tant si vols com si no vols, en dos o tres dies i fins a la data ens vam veure obligats a familiaritzar-nos amb aquells mots. De passada se'ns va convidar durant més de dos mesos a tancar-nos a casa pràcticament a pany i forrellat, a veure el món a través d'un forat mentre les teles, ràdios i diaris no deixaven de vomitar llistats i estadístiques de contagiats, ingressats i morts a causa del virus.

I avui que se'ns demana de viure la vida a través d'una mampara, una mascareta i uns guants, tot mirant enrere crec que és molt meritòria la capacitat d'adaptació que tots plegats hem demostrat davant unes noves i penoses circumstàncies. Diríem que per ser un país llatí ens hem comportat majoritàriament de manera disciplinada. Semblava difícil que una colla d'eixelebrats com nosaltres fóssim capaços de tal gesta. És clar que ens hi anava la vida, que no és poc.

Per descomptat que hi ha incívics que se salten les normes, aquells que per ignorància, deixadesa, prepotència o insensibilitat no apliquen les distàncies de seguretat o en general no adopten les mesures preventives adients. Però és de justícia destacar que la generalitat de la població s'ha comportat de manera compromesa, cívica i solidària, però molt que a vegades ens cridi l'atenció la ruqueria de determinats ciutadans que semblen viure al marge de les normes i actuen com bombes de rellotgeria ambulants.

Ara ens estem endinsant en una fase encara més complicada. D'acord que les xifres de malalts i morts ja no són tan devastadores, fet que acredita la feina ben feta, però així com fins ara el que ens movia era la por extrema, en el nou escenari en el qual ens trobem, amb un futur tan incert com presumptament llarg, caldrà sense desatendre la prevenció, treballar molt des de la confiança i seguretat per aconseguir la recuperació de la normalitat.

La diferència és substancial: ara es tracta de veure si el nostre país també sap manejar-se de manera exemplar quan no hi ha present de manera tan visible la dalla de la mort.