Primer de tot, el desig que estigueu tots bé». Així és com comencen, durant tots aquests dies de confinament i fins avui, la majoria de correus electrònics que rebo. I també escric el mateix quan n'envio. I aquesta fórmula m'ha reculat uns quants (bastants!) anys enrere, quan el correu era postal i les cartes s'escrivien amb llapis o ploma sobre paper (encara no hi havia bolígrafs? Els Bic van ser els primers a mitjans dels 50?) i aquest paper sovint era pautat. Un cop escrita la carta es posava dins d'un sobre on s'escrivia l'adreça de la persona, i el remitent al darrere. Tot plegat es rematava amb un segell amb el perfil d'en Franco, i s'anava a tirar a la bústia. Evidentment la capçalera era en castellà i incloïa a Déu com a mitjancer per al bon estat de la persona i la seva família.
Després aquest costum es va anar perdent. Ja se suposava que tothom estava bé, més o menys, i potser aquest encapçalament es considerava un xic cursi. Ja amb el correu electrònic en dansa, es comencen els escrits amb un «bon dia», «bona tarda», «hola», o el «Hi» anglès tan de moda.
Però resulta que ara tornem a preocupar-nos per la bona salut dels nostres familiars, amics i coneguts, i els preguntem si estan bé, i els desitgem que tinguin bona salut física, però també, i sobretot, ens preocupem per la seva salut emocional i mental. I ho fem quan escrivim mails o quan ens trobem amb persones amigues, sobretot a partir de certa edat quan, com diu la dita popular, «qui no té un all, té una ceba». Però, és ofensiu preguntar si s'està bé? Potser pensem, què n'han de fer els altres dels suposats problemes personals? I si no s'està bé, ve de gust explicar-ho? Davant tants de dubtes a vegades aquesta qüestió es deixa de banda. O potser no tant, perquè una salutació habitual quan ens trobem amb algú acostuma a ser: «Hola, què feu? Tot bé?», i aquí la resposta depèn de les ganes que té l'altra persona d'esplaiar-se o esquivar la pregunta si és que tot no està bé i no té ganes d'explicar-ho.
Però aquest formulisme sanitari no es traslladava als escrits, cosa que ara tornem a fer, encara que abans de la pandèmia potser havíem transferit aquest desig al comiat, i sovint acabàvem (seguim acabant) amb aquesta expressió: «Salut!». Seria una altra manera, no tant de preguntar com es troben, sinó de desitjar que continuïn tan bé com entenem que es troben fins ara.
