23 de abril de 2020
23.04.2020
L'Empordà
TRIBUNA

Dedicat a totes aquelles grans persones

«Només tres dies més tard de la Diada de Sant Jordi, el 26 de juliol, se celebrarà el Dia dels Avis. Potser també tocaria pensar-hi»

23.04.2020 | 10:44
Carles Ayats

La casualitat ha volgut que el primer Dia del Llibre de la història, el 23 de juliol, s'organitzi només tres jornades abans d'una altra celebració menys sorollosa malgrat fer molts més anys que és al calendari. Els seus protagonistes han omplert nombrosos títols d'èxit al llarg de la història. Autors com Benito Pérez Galdós, Johanna Spyri o el més venut del Sant Jordi de 2012, Jonas Jonasson, han fet d'ells figures centrals de la seva obra. Qui no recorda don Rodrigo d'El Abuelo de l'escriptor canari; o el Vell dels Alps de l'autora suïssa que va triomfar amb Heidi; o el murri Allan Karls son que es nega a celebrar el seu centenari a L'avi que va saltar per la finestra i va tocar el dos. Només tres dies més tard d'aquest necessari succedani de la Diada de Sant Jordi, el 26 de juliol, se celebrarà el Dia dels Avis. Potser també tocaria pensar-hi.

La nostra gent gran s'ha convertit en protagonista involuntària d'aquests dies. Segons les estadístiques que inunden les nostres vides a totes hores, formen part d'aquell grup anomenat de gran risc en aquesta pandèmia que ha sacsejat una societat que es pensava preparada per a gairebé tot. Per aquest motiu, molts d'ells han fet bones les paraules que hi va dedicar Gabo, el gran Gabriel García Márquez: «El secret d'una bona vellesa no és altra cosa que un pacte honrat amb la soledat». Una solitud mai volguda, però avui sí necessària.

Un dels privilegis que em deixen aquests dies és atendre les trucades dels lectors. Alguns, persones de més edat, m'expliquen que estan volgudament soles, tancades a casa. Amb aquella sinceritat que no s'imposta, agraeixen el suport de fills, familiars o veïns. També el contacte telefònic amb sanitaris, personal públic o representants polítics. Fills de la postguerra –i fins i tot nascuts en aquells dies foscos– miren enrere i no recorden res semblant. I malgrat tot, es mostren confiats en el futur, en aquesta nova normalitat com ja s'anomena. Per això, quan avui surti a aplaudir, també pensaré en aquestes grans persones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook