L’últim ple ha posat en evidència la falta de sensibilitat i la desconnexió del govern amb la realitat econòmica i social per dues decisions insòlites: 1) la negativa a refer el pressupost per a afrontar la crisi sanitària; i, 2) la contractació d’un director d’urbanisme que és família del regidor d’Urbanisme.
Comencem pel segon. Contractar un director d’urbanisme per més de 100.000 €/any enmig d’un estat d’alarma i una greu crisi amb centenars de famílies que han vist reduïts els seus salaris i autònoms i empreses amb zero ingressos, mostra una falta de realisme molt preocupant. Que la persona contractada sigui cosí del regidor d’Urbanisme hauria de comportar la dimissió del Sr. Amiel.
Recordo a ERC i CUP el 2015/16 quan deien que els contractes de direcció responien a criteris polítics, eren un sistema de cooptació, no s’adequaven a la realitat econòmica i social de la ciutat i no veien necessari un director d’urbanisme. Quin cinisme i quanta hipocresia! Anem al primer. Que ERC i PSC es neguin a refer un pressupost per a fer front a la crisi sanitària, econòmica i social mostra la mateixa miopia política que van mostrar els governs d’esquerres el 2009/10 negant la crisi.
La Sra. Lladó i el Sr. Casellas hauran de rectificar i prioritzar l’ajuda als ciutadans, a les famílies, als autònoms i les empreses; des de Ciutadans els allarguem la mà, malgrat que ara la rebutgin.
