04 de febrer de 2020
04.02.2020
PARAL·LEL 46

«Good bye UK!»

L'historiador parla del "divorci" entre el Regne Unit i la Unió Europea

03.02.2020 | 19:06
L'articulista Alfons Martínez

Ala mitjanit del passat 31 de gener el Regne Unit va deixar de formar part de la Unió Europea, 47 anys després. Una mala notícia la d'aquest divorci anunciant entre Europa i un país amb el qual la relació sempre havia estat difícil. En les hores següents a aquest desenllaç, que ha costat tres anys i mig, milers de partidaris del Brexit ho celebraven com si fos un alliberament. Una dada curiosa ha estat Gibraltar, que arria la bandera europea per hissar la de la Commonwealth, una organització bàsicament d'antics territoris colonials.

Potser correm el risc, sempre atents al que ens passa al nostre entorn més immediat, de creure que aquest fet històric ens toca relativament de lluny, que no ens afectarà massa i, en tot cas, en un ordre macroeconòmic del qual tenim poca o cap incidència. És possible, malgrat que sent l'Empordà terra de frontera i, per tant, sensible a qualsevol canvi o moviment que té lloc entre els estats, no està de més reflexionar-hi. En aquests tres anys i mig hem sentit moltes mentides, mitges veritats, exageracions o manipulacions davant la passivitat d'altres que sempre havien pensat que sortir d'Europa era impossible; la conseqüència a la qual tothom arriba és, evidentment, que el Regne Unit entra, en aquesta nova etapa de la seva història, fracturat com a país i amb dos riscos clars: convertir-se en un estat satèl·lit dels Estats Units i que es materialitzi a mitjà termini una eventual independència d'Escòcia majoritàriament partidària de romandre a la Unió.

Tot això a banda de la negociació fins a finals d'aquest any per liquidar la participació britànica del club europeu. Res de bo per a nosaltres, ni per a ells. La incertesa serà una constant els pròxims mesos, potser anys, i el resultat final, molt probablement, portarà sorpreses desagradables a residents d'allà i d'aquí, al comerç exterior, la diplomàcia, etc.

Però el Regne Unit, sempre, s'ha mostrat incòmode en una Europa en la qual no fos el país predominant; qui ha tingut un imperi li costa admetre que ja no el té. Enrere queda el referèndum de 1975 en què els britànics van decidir quedar-se o la famosa frase de Margaret Tatcher, « we want our money back», una clara manifestació de la política britànica respecte al conjunt d'Europa. Una mala notícia que ens afectarà, i que només ha fet que començar; good bye UK!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook