23 de juliol de 2019
23.07.2019
Opinió

«Decidida i ferma»

Angi Afonso, militant d'ERC a Figueres, escriu aquest article d'opinió sobre dones i política.

22.07.2019 | 19:26
Angi Afonso.

Segons diuen, soc una persona inquieta i nerviosa, també es podria dir moguda i activa. Tota la vida he participat en mil coses i m'ha faltat temps per fer-ne més.

Fa uns mesos, l'alcaldessa Agnès Lladó em va proposar formar part de la llista electoral d'Esquerra Republicana. Ens coneixem de fa temps, sap com soc i com penso: independentista, republicana i feminista. A part d'acceptar, immediatament vaig demanar ser-ne militant, ja que quan m'implico en alguna cosa, ho faig convençuda i fins a les últimes conseqüències. Només puc agrair haver pogut formar part d'aquest equip i del treball que hi hem dedicat tots. Més encara, havent aconseguit dirigir el govern municipal de Figueres, gaudint de la possibilitat de canviar el rumb de la ciutat, principal objectiu a l'hora d'entrar en el projecte, simultàniament a l'alliberament del país.

Fa unes setmanes, companys de militància, em van demanar si volia formar part d'una candidatura a la nova Executiva local d'ERC que s'escollirà ben aviat. Cap dubte, i menys quan m'oferien portar la Secretaria de la Dona. Hi tenim molta feina a fer.

Esquerra fa anys que dedica molts esforços a favor del feminisme i la lluita contra la desigualtat de gènere, però malauradament els resultats queden lluny de fer-hi justícia. Les llistes cremallera o la paritat en càrrecs orgànics no es tradueixen en el que tocaria.

La mateixa candidatura d'Executiva, de la qual he acceptat participar, queda lluny de la paritat, però analitzant la militància, desgraciadament té tot el sentit, el problema ve de lluny. Si som escollides, augmentar la presència de figuerenques en el projecte d'Esquerra serà prioritari, hi tenim molt a dir, cal dir-ho i executar-ho. No volem creure, ni conformar-nos, en la manca d'interès, ni en la desafecció política. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la consellera Dolors Bassa, en són clars exemples. La força i els valors que ens transmeten són un orgull per a les dones republicanes, com també ho són per a tota la gent que tingui ideals, humanitat i sentiments.

El 23 de cada mes amb la campanya Cap Dona en l'Oblit, per a fer visibles les dones represaliades, encausades, exiliades i empresonades, com abans els dimarts i ara els divendres amb els sopars per a la Dolors Bassa, pujo al Puig de les Basses, on col·laboro amb el que puc, i em sap molt greu.

Una gran estructura, actes molt emotius, resultats impressionants, i tot el que vulgueu, però res d'això hauria d'existir. Sabem que la Dolors ho agraeix, que entén el caràcter festiu que pren en alguns moments i que als altres els fa ràbia que sigui així. Però la Dolors, com la resta de Presos Polítics i exiliats, no han fet res més que obeir el mandat electoral que els ciutadans de Catalunya els hi vam donar.

Gràcies, Dolors! Et volem lliure! Només hi pot haver absolució!

Així doncs, espero que la militància ens faci confiança, poder dedicar moltes hores a Esquerra Republicana de Catalunya i a la ciutat de Figueres, poder anar a sopar on em doni la gana, quan em doni la gana, amb la possibilitat de trobar-hi la Dolors, la Carme o l'Oriol. I per demanar, també espero que deixi d'existir la Secretaria de la Dona, per manca de sentit, que la igualtat de drets, deures i oportunitats, sigui una realitat arreu.

Per aconseguir-ho, m'hi tindreu, ferma i decidida!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook