11 de juny de 2019
11.06.2019
Figueres

Resiliència

Sergi Garcia, professor i exregidor de l'Ajuntament de Figueres, parla del mandat de Jordi Masquef

10.06.2019 | 18:59

A principis del mes passat, el periodista John Harris analitzava les eleccions locals d'una part del territori britànic a la seva columna del diari The Guardian. Gratament sorprès després de fer-ne el seguiment, el periodista hi deixava la següent reflexió: « don't look to national politics for hope: you'll find it thriving in local councils». Una frase que podríem traduir com «no miris la política nacional si cerques esperança: aquesta la trobaràs en els ens locals» i que podria servir per analitzar els resultats electorals de les passades eleccions municipals del 26 de maig a Figueres. En aquest cas, centrant l'atenció sobre la llista més votada, la llista de Junts per Figueres.

Per tal de realitzar aquesta anàlisi de manera mínimament ordenada, em proposo presentar dos elements analítics, acompanyats d'una reflexió final.

El primer element d'anàlisi tracta sobre la conjuntura política i social de la ciutat. De manera resumida i directa: un cúmul de males sensacions i pitjors presagis.

Essent una mica més concrets, una enorme preocupació ciutadana per assumptes d'ordre quotidià: la neteja, la seguretat o la mobilitat, entre altres. Així com, també, una forta preocupació ciutadana per assumptes d'ordre estratègic a mitjà i llarg termini: la manca d'oferta formativa i d'oportunitats, la planificació urbanística i la vertebració d'un ideal col·lectiu d'acord amb el mosaic demogràfic figuerenc.

El segon element està directament relacionat amb els resultats electorals. Si entrem a comparar les dades del 2015 (quan les candidatures de JxCat encara es van presentar sota les sigles de CiU) amb les del 2019, la candidatura d'aquesta formació a Figueres ha augmentat el percentatge de vots obtinguts a la ciutat, mentre que la tendència de JxCat a Catalunya i al conjunt de la província de Girona ha patit una baixada contundent (6,10% i -4,00%, respectivament). En bona mesura, dins l'àmbit gironí, aquesta tendència s'explica amb la davallada de les candidatures de JxCat en algunes de les principals ciutats de la demarcació, com Salt (-6,44%), Blanes (2,40%), Girona (-1,63%), o Palafrugell (-12,07%).

En contrast amb aquest tràngol que ha viscut la marca JxCat a l'àmbit municipal, s'ha de posar en valor el mèrit de les candidatures d'aquesta formació que han reeixit, entre les quals, Junts per Figueres.

Així doncs, si prenem ambdós elements analítics conjuntament: com ens podem explicar que la formació Junts per Figueres –responsable del timó de l'Ajuntament i sota el paraigua de JxCat– hagi aconseguit esdevenir la formació més votada, augmentant percentatge de vot, en els comicis municipals?

Suggereixo que ens situem en el tram final del mandat 2015-2019. Si es considera que els candidats de les tres formacions més votades aquest 2019 ja lideraven els respectius grups polítics durant l'anterior mandat, seria interessant recuperar aquest fil per tal d'extreure els seus possibles efectes electorals. És de justícia recordar que, només uns mesos enrere, semblava que la vara d'alcalde/ssa de la ciutat de Figueres no era del gust de ningú.

A mitjan novembre, Jordi Masquef va prendre el relleu de Marta Felip sota l'amenaça dels pitjors auguris. Tot i que la dilatada sortida de Marta Felip va obrir el ventall de possibilitats perquè l'oposició formés una majoria alternativa, els grups opositors del consistori es van deixar portar per la intuïció i l'astúcia, apostant per alimentar els dubtes que sobrevolaven la ciutat i el consistori, tot esperant un suposadament inevitable desgast de qui liderés el govern municipal.

Avui, però, els resultats dels mesos de Jordi Masquef a l'alcaldia són sobradament coneguts: contra pronòstic, aquell govern minso i aparentment consumit no només va resistir les envestides de propis i aliens, sinó que va ser capaç de reinventar-se com a alternativa de si mateix. Contra pronòstic, arribades les eleccions del passat 26 de maig, la llista liderada per qui havia agafat les regnes del govern ha sigut la més votada –primera força a 21 dels 25 col·legis electorals. Contra pronòstic, i recuperant la cita amb la qual obria aquest article, la candidatura de Jordi Masquef s'ha alçat com la principal raó per l'esperança a l'abast d'un electorat figuerenc assedegat d'il·lusió.

Per què no pensar, doncs, que davant l'evident marge de millora que presentava –i presenta– la ciutat, els electors han acabat premiant la llista de qui, des d'un bon principi, va apostar de valent per ser part de la solució i no del problema?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook