Quan parlem de barraques de Figueres, ens venen al cap moltes vivències, tant pels que les viuen com a públic com pels que alguna vegada les hem viscut darrere d'una barra. Últimament, però, sentim a parlar molt de l'Embarraca't i no precisament per escoltar-ne bones anècdotes d'una nit de festa. Sentim a dir que el model s'ha de canviar, que ja no són el que eren abans, que sempre es veuen les mateixes dinàmiques dins la plaça i que en definitiva les barraques, de mica en mica, es van apagant.

Davant aquestes declaracions, les entitats joves de Figueres vam prendre la decisió de canviar el model de barraques, vam començar l'edició passada l'Embarraca't 2018. Vam fer visibles les necessitats que com a entitats creiem bàsiques per gaudir de la nostra festa, dinamitzant activitats al llarg dels dies que dura aquest festival.

Sembla que no n'hi ha prou, que alguna cosa es va despertar, però ha tornat a adormir-se. I és que la pregunta més freqüent de: com ha de ser l'Embarraca't?, segueix en boca de moltes. Creiem que podem assumir les capacitats d'un festival musical, però ens enganyem, per al jovent és el més semblant a una festa major de la nostra ciutat i hem de potenciar-lo des d'aquesta mirada.

No tot està tan perdut, però és cert que, si no hi ha la voluntat de canviar-ho, per molt que en parlem, les coses no es fan soles. És molta feina, ho sabem, però ho hem de fer conjuntament i en xarxa, i no només les entitats de joventut, sinó tot el jovent que viu i gaudeix de les festes a la ciutat. Com em puc sentir una festa meva si no hi participo? Des d'aquesta visió, el Consell Local de Joventut vam decidir a principi d'aquest curs tirar endavant una comissió per parlar sobre què fer a barraques i als altres esdeveniments joves i festius de la ciutat. Per sorpresa nostra no hi ha hagut la participació que esperàvem, i això ens fa pensar. Realment volem assumir tot aquest canvi? Potser no estem preparats encara i només en sabem parlar.

Paral·lelament a aquestes accions, he de dir que, amb la meva entitat (AEIG Xiprers al Vent), hem viscut directament amb les altres entitats joves i l'Àrea de Joventut una participació aparentment conjunta que queda encoberta sota aquests òrgans de poder i acaba sent invisible. La nostra participació com a entitat jove queda reduïda a només paraules i no en resultats, sovint per falta de temps.

Per altra banda, els projectes que presenten les entitats per tenir estand a les barraques, els quals fomenten activitats per la ciutat i per la gent que hi viu són esporàdics, són fruit d'un o dos dies. I el que és important destacar, és que les entitats de joventut fan activitats al llarg del curs, cadascuna des del seu àmbit per moure i activar diferents col·lectius de la ciutat.

Com han de ser aquests projectes? Vist així només sembla que les entitats de joventut fan coses per a la ciutat quan desenvolupen els seus projectes presentats a barraques. I la resta de l'any? No compta per res o, si més no, així ens ho fan notar.

Quan falta una mica menys d'un mes per a l'Embarraca't, les opinions són molt diverses i les accions que es faran, molt comentades. Ho tirarem endavant perquè hi creiem i en tenim ganes, però, de mica en mica, cal que tornem a reviure l'esperit crític de barraques i ens creiem que realment podem canviar.