Tant a Figueres com a arreu, el comerç es troba en plena transformació. Els principals elements que han accelerat aquest canvi són els nous hàbits de consum, l’obertura de nous canals de venda a través d’internet, i la disminució de la capacitat adquisitiva dels ciutadans. Adaptar-se a aquesta transformació és el repte més important que tenen tots els establiments, des de les petites botigues de proximitat fins a les franquícies. Sobreviure a aquests canvis depèn principalment dels comerciants, que hauran de prendre decisions importants de transformació i, alhora, aprofitar les oportunitats que es puguin donar. No és una tasca fàcil, però no hi ha alternativa.

Tanmateix, l’altra part amb una gran responsabilitat és l’administració. I la primera que hi té un rol clau, són els ajuntaments. L’ajuntament té el poder per decidir el rumb comercial de la ciutat a partir del marc normatiu de les administracions supramunicipals.

En aquest sentit, els treballs acadèmics i la bibliografia existent sobre com s’ha d’articular un model de comerç urbà perquè exerceixi d’instrument vertebrador és àmplia. Àmbits d’estudi com l’urbanisme, les econòmiques o el màrqueting, han abordat aquesta qüestió des de diferents vessants, i una conclusió compartida per tots ells és la funció que desenvolupa el comerç urbà per a la sostenibilitat de les ciutats, dotant l’ecosistema urbà de vitalitat, seguretat i qualitat, alhora que s’impedeix la degradació de l’entorn i es potencien les relacions socials.

El comerç urbà d’una ciutat mitjana com Figueres necessita un equilibri d’establiments, des de la botiga més petita fins a la franquícia del ZARA. La diversitat retroalimenta el comerç. Una franquícia de moda al centre d’una ciutat mitjana, només té futur si hi ha petit comerç de moda al seu costat que diferencia l’oferta. Perquè l’oferta de la franquícia és la mateixa a moltes ciutats i centres comercials del país.

Seguint aquesta estructura comercial, un ajuntament ha de vetllar perquè totes les tipologies de comerç puguin desenvolupar-se. Així, les limitacions logístiques i econòmiques del petit comerç, el fan més vulnerable. Un exemple d’aquesta vulnerabilitat són els horaris d’obertura. Un comerç on treballen entre una i deu persones, no pot mantenir-se obert als migdies, ni molt menys obrir els set dies de la setmana. No és rendible, ja que la demanda no s’incrementa.

Des del 2012, el centre de Figueres es considera zona d’excepcionalitat turística, fet que permet obrir els festius de bona part de l’any. Va ser una iniciativa del llavors alcalde Santi Vila, que sense el vistiplau ni tan sols la demanda dels comerciants, ho va portar a terme. Des del primer dia d’entrar en vigor, es va comprovar que la identitat comercial de Figueres no casava amb aquesta opció. Analitzant objectivament tots els indicadors, es constata que no va ser una iniciativa encertada.

Sorprèn, però, que tot i tenir la suficient informació per avaluar les conseqüències d’aquesta iniciativa, se segueixi insistint en la mateixa direcció. Ara, després de set anys de la liberalització horària i de la possibilitat d’obrir els festius sense cap indicador positiu, el govern figuerenc vol ampliar la zona d’excepcionalitat turística fins a Vilatenim. Tanmateix, les conseqüències d’aquesta decisió poden ser molt més greus a mitjà i llarg termini, ja que obren la porta, definitivament, a un canvi de model comercial.

Tenim exemples empírics sobre les conseqüències d’incentivar l’obertura comercial a les perifèries de les ciutats. La ciutat veïna de Perpinyà fa uns quants anys va optar per aquest model, el resultat ha estat la desertització comercial del centre de la ciutat. Avui dia, dediquen moltes energies i diners per recuperar-lo. Per la seva banda, Girona és una ciutat amb una gran afluència turística i no aposten per la liberalització horària ni per l’obertura de festius, i d’aquesta manera poden mantenir un equilibri entre les diferents tipologies de comerç.

Tornant al principi de l’article, i superant la qüestió merament transaccional del comerç, el valor afegit pel que fa a la qualitat de vida de les persones, al dinamisme de les ciutats i a la seguretat que ofereixen els carrers amb vida comercial, és molt alt.

Figueres és una ciutat comercial i, per mantenir-la, s’han de prendre les decisions que sumin cap a aquesta direcció. El model conegut com el de les quatre A’s (accessibilitat, atracció, animació i acció) aplicat segons les necessitats de cada ciutat, s’ha mostrat eficient per tal de revitalitzar el comerç de diferents viles. El que Figueres no es pot permetre és l’impuls de mesures que són pròpies d’un altre model comercial. Si s’aconseguís un debat serè, també hauríem de contemplar quin model comercial garanteix més llocs de treball i de més qualitat, així com quin tipus de comerç reinverteix els beneficis al territori, i quin se’ls emporta lluny d’aquí.

La transformació del comerç avança a gran velocitat i el petit comerç necessita, com a mínim, que l’administració no remi en contra.