Em dic Lidia Marés i soc la impulsora i organitzadora de la Caminada Solidària contra la violència de gènere a Roses. La iniciativa va sorgir amb les conclusions finals del meu treball de recerca de l'any passat, en el qual vaig tractar el tema de la violència de gènere. Després de tractar aquest aspecte en diferents àmbits, no em podia quedar de braços plegats: volia fer alguna cosa per mobilitzar la societat.
Vaig decidir fer un acte solidari en el qual els diners recaptats anessin destinats a un programa d'ajuda a dones maltractades. Per això de seguida vaig pensar en el «dones supervivents», de la Fundació Ser.Gi. La violència de gènere existeix, i malauradament està molt present al nostre dia a dia. Segons Nicole Kidman, ambaixadora de l'ONU, una de cada tres dones pot patir abusos i violència al llarg de la vida. Tot i això, aquest fet segueix sent poc conegut per la por de les víctimes a trencar el silenci. En moltes ocasions, la dona que ho pateix no es veu amb força per denunciar la situació. El meu repte era ser la veu d'aquestes dones. Avui dia el paper de la dona és fonamental en la nostra societat, encara que moltes vegades ens haguem de trobar amb obstacles que dificulten la nostra integritat. És per això, que m'agradaria deixar clar que una no neix dona, una es fa dona.
Després d'una exitosa primera edició de la cursa solidària, en la que vam comptar amb 441 participants, 25 voluntaris i una trentena de patrocinadors, el passat 25 de novembre passat era el torn de la segona edició, que comptava amb moltes més sorpreses. En l'edició d'enguany, es va comptar amb la participació d'uns quaranta patrocinadors i una trentena de voluntaris. El nombre de participants va ser de 461. Després de la caminada, que va ser amenitzada gràcies a DJ Nanes, l'acte es va concloure amb una masterclass de zumba i l'actuació de Cesc Sansalvadó. Els 2.301 euros aconseguits per les aportacions dels participants aniran destinats íntegrament a la Fundació Ser.Gi.
La violència de gènere porta caminant al meu costat des que soc molt petita, i no sempre d'una manera positiva. Per mi, aquest acte solidari és una manera de denunciar aquesta xacra social. No vull que tot això sigui només la meva denúncia, sinó també la de totes aquelles dones que no es veuen amb el coratge d'alçar la veu. El simple fet de mobilitzar gent amb les mateixes inquietuds que jo em fa molt feliç, i saber que aquest esdeveniment ha estat acollit amb tanta estima per part de tanta gent, em fa sentir tremendament orgullosa i agraïda.
