Els catalans a Eurovisió: de la presència de Dalí al boicot al Peret

Aquest any, fa mesos que planeja el debat sobre el possible boicot a Israel a Eurovisió per culpa de la guerra de Gaza. Rússia porta també diverses edicions sense participar a causa de la contesa bèl·lica amb Ucraïna. Però aquest tipus de vetos no són nous al famós festival de la cançó europeu, que s'està celebrant aquesta setmana a Malmö (Suècia). Espanya, de fet, en va ser víctima el 1974, quan competia de la mà del rei de la rumba, Peret.

Aquesta és una de les múltiples anècdotes que explica el documental 'Catalunya, 12 punts. El somni d'Eurovisió', que analitza el paper dels cantants catalans al certamen musical. La 2 l'estrena aquest dissabte 11 de maig (19.30 hores), coincidint amb el dia que s'emet la final, on mai no ha sonat la llengua de Pompeu Fabra, que sempre s'ha quedat a les semifinals (amb els artistes andorrans). Això sí, per primera vegada, la final del famós festival es podrà escoltar en català amb els comentaris de Sònia Urbano i Xavi Martínez, a Ràdio 4 i en dual a La 1.

Aquest 2024 els representants d'Espanya a Eurovisió (el duet valencià Nebulossa) no són catalans, però el cert és que és la segona comunitat que més artistes ha proporcionat al festival. Només ha estat superada per Madrid, que aquest any segueix sumant punts, perquè el grup de rock Megara actuarà sota la bandera de San Marino, encara que procedeixin de la capital espanyola.

"Hi ha més catalans que han participat a Eurovisió que el que gent pensa", recalca Jero Rodríguez, director del documental. El periodista, que va ser el creador de l'alabat 'Cachitos de hierro y cromo', recorda que Catalunya ha tingut uns quants compositors eurovisius, com el Duo Dinámico (autors del 'La la la' que Serrat va voler cantar en català i que finalment va donar la victòria a Massiel el 1968, però amb la lletra en castellà) i Augusto Algueró. I que fins i tot Dalí, un dels catalans més universals, ha estat present al certamen.

Dalí a Eurovisió

"Va ser el 1969, quan va guanyar Salomé [l'última espanyola que s'ha alçat amb la victòria, just un any després de Massiel], que també era catalana. Dalí va fer unes obres d'art dedicades a Eurovisió i van sortir a la gala", rememora Rodríguez. Als seus 84 anys, l'artista del mític 'Vivo cantando' també intervé en el documental, encara que només hagi accedit a fer-ho per àudio. "Viu a València i té un cap espectacular, però ens va dir que no volia càmeres", explica Rodríguez.

Un altre artista veterà que participa en aquest treball és José María Bacchelli, que el 1981 va entonar la romàntica 'Y solo tú' a l'escenari d'Eurovisió. "Ara viu a Guayaquil, a l'Equador, i fa molt de temps que no fa entrevistes", comenta el director del documental.

Nina, que revela "a qui va haver de trucar" just abans de sortir a l'escenari eurovisiu; Miki Núñez, que estaria encantat de tornar a participar, ara amb una cançó en català i "que ha tingut alguna oferta en aquest sentit"; Alfred, "que està darrere de diversos projectes" per al festival, i David Fernández, el còmic que va donar vida a l'excèntric Rodolfo Chikilicuatre que va fer contonar Europa amb 'Baila el chiki chiki', són els altres artistes catalans que parlen per 'Catalunya , 12 points'.

Les amenaces a Peret

Així com Marta Roure i Susanne Georgi, que van representar Andorra el 2004 i el 2009, respectivament, i Roger Padrós, que pugnava per cantar en català a Eurovisió, però que va ser eliminat al Benidorm Fest d'aquest mateix any.

Falten Gisela, que va competir per Andorra el 2008 (a causa del complicat embaràs), i altres catalans eurovisius d'allò més sonats, com Sergio Dalma, Beth o Chanel, "que han declinat participar-hi per motius d'agenda".

El documental també inclou declaracions d'arxiu de Peret, que el 1974 competia amb 'Canta y sé feliz', l'any que va enlairar Abba amb la seva famosa 'Waterloo'. "No li feia gaire gràcia anar-hi perquè ja tenia la seva carrera feta. A més, va haver de portar guardaespatlles i va rebre alguna amenaça de mort", rememora Rodríguez. El motiu? Espanya, encara sota la dictadura franquista, acabava d'afusellar Puig Antich. "És clar que els que no podíem guanyar érem nosaltres. Als assajos de la votació ningú ens va votar, encara que després vam quedar novens. Però no sempre la millor cançó és la que guanyem", sentenciava el rei de la rumba en una entrevista el 2013 a El Periódico, del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ