A ra el relat televisiu s’està escalfant amb l’automobilística. A l’Està passant (TV-3) exclamaven amb dolor: "¡Madrid ens roba la fórmula 1!", i en to més humorístic afegien: "No paren de prendre’ns actius: empreses, festivals de música, i ¡fins i tot Jordi González!". I es consolaven recordant aquella altra fórmula 1 que va impulsar Francisco Camps a València, entre el 2008 i el 2012, i que va acabar en desastre absolut amb un forat de 230 milions que van acabar pagant els valencians de la seva butxaca.

O sigui, es reconfortaven pensant que potser això de Madrid serà com allò de València: una ruïna. També els humoristes d’El intermedio (La Sexta) treien punta a l’assumpte. Van parodiar Isabel Díaz Ayuso en un bòlid a tota pastilla per un circuit que encara no existeix. I Sandra Sabatés, també mirant enrere, ens va detallar els malbarataments de València, aquest negre forat –dèiem– que va acabar tapat amb diners públics, amb la vergonya afegida que avui aquest circuit està abandonat i hi floreix un camp de barraques i un abocador il·legal d’escombraries. O sigui, potser a El intermedio ens estaven advertint de com podria acabar això de la fórmula 1 de Madrid. ¡Ah! Pot semblar un enfocament mesquí. Però, ben mirat, el PP, com a gestor d’obra pública i iniciatives esportives i urbanístiques, arrossega un tremend panorama de malbarataments i espifiades. Un col·laborador del mateix El intermedio, Erik Harley, va tenir molt temps una secció titulada Pormishuevismo en la qual ens ensenyava projectes faraònics inútils pagats amb diners públics. Des d’aeroports sense avions (Castelló) fins a la Ciutat de la Justícia d’Esperanza Aguirre, un descampat, un erm, que ha costat 355 milions.

Al TN vespre del mateix dia que es va saber que Madrid s’emportava la fórmula 1, ens van donar una exclusiva: "Segons ha pogut saber TV-3, Madrid pagarà 48 milions a l’any a l’organització de la F-1. Catalunya paga cada any 26 milions per Montmeló". És una dada analitzable. Demostra que, ara per ara, el famós cost zero en la F-1 no existeix. La tele també ens podria fer la gràfica de les partides que la Generalitat ha injectat a Montmeló des del 1991. No amb ànim mesquí ni garrepa. Amb voluntat didàctica i de servei públic. Perquè la ciutadania puguem discernir si és despesa, o és inversió.