Dolors Genovès: «Seria absurd que aquest treball no tingués crítiques»

-Va ser el 2012, quan gravavaAixò no funciona... O potser sí?; vaig pensar que seria el moment de fer una reflexió interna a Catalunya, tenint en compte que ja havíem repassat el món de les nacions sense Estat, com el Quebec, Escòcia, Groenlàndia i el cas de Bèlgica.

-Són tres documentals temàtics.

-Els dos primers són una comparativa respecte del cas català: el primer, de manera explícita, perquè ho fa amb tres nacions que tenen l'ambició de convertir-se en Estat; i el segon és específicament el cas belga, però amb una mirada des de Catalunya.Hola, Europa!és un recorregut per les idees, els paisatges, la humanitat i les ciutats del país.

-¿A quines conclusions arriba?

-És una reflexió interna sobre el present, però no parlem de com ha de ser la Catalunya del futur: això ho han de decidir el Parlament i els ciutadans. En canvi, sí que reflexiona sobre en quin moment ens trobem i com es pot arribar al dret a decidir. I convida a preguntar-se sobre si encara és possible un diàleg amb Espanya.

-¿Existeix aquesta possibilitat?

-El documental constata la dificultat de negociar per la cultura política que hi ha a Espanya. Diferents persones es manifesten en aquest sentit: diuen que és una cultura d'arrel castellana, no és ni espanyola, i que costa molt arribar a pactes. I si s'arriba a algun, és difícil que es compleixi. I després afirmen que si els catalans ja s'han manifestat a favor de poder-se pronunciar, Espanya ha d'explicar quin model de futur vol. Encara no ho ha fet.

-¿Cap sorpresa?

-Persones com el catedràtic Ferran Requejo, l'eurodiputat Raül Romeva, l'exconseller Antoni Castells i l'economista Antoni Serra Ramoneda, que s'havien manifestat com a federalistes, diuen que si per federalisme s'entén uniformitat, i no unió en llibertat, això no serveix per a Catalunya.

-¿Després de l'Onze de Setembre, creu que les crítiques que va desfermar Adéu, Espanya? es repetiran?

-¿Per què no? Sempre he dit que tinc el privilegi de treballar amb gran llibertat a TV-3. De la mateixa manera que jo tinc la llibertat de fer un tipus de documental, dic que aquest defensa sempre una tesi, que argumenta de manera sòlida. Aquesta és la meva proposta i per això la firmo. La ciutadania està en el seu dret de fer-hi les esmenes i les crítiques que consideri. Seria absurd que en aquest cas no n'hi hagués, perquè hi deu haver gent que pensa que aquesta no és la seva tesi.

-¿Adéu, Espanya? va ser premonitori del que ha passat després a Catalunya?

-No, però a vegades els periodistes l'encertem. Si et mous pel territori, intueixes coses. Quan vaig començar a prepararAdéu, Espanya?em va semblar que es respirava alguna cosa, molt abans que se sabés que hi hauria les consultes populars. Quan vaig començar aquest últim, fa un any, les coses no estaven tan clares.

-¿La trilogia dóna una visió més completa del tema?

-Sempre és bo mirar fora i pensar que el que molts ciutadans de Catalunya aspiren a ser, en altres països també ho volen ser. I això vol dir que Catalunya no és un cas insòlit, ni singular, sinó un més. Forma part del panorama democràtic. Són documentals que volen defensar una democràcia més profunda i perfeccionada.

-¿Com encaixa vostè les crítiques de determinat sector a les televisions públiques?

-El model de Televisió de Catalunya és d'èxit, homologable a nivell europeu. Aquesta televisió pública és gairebé excepcional a Espanya, necessària, útil i dóna un servei.