'Sense ficció' estrena 'Serrat i Sabina. El símbol i el ´cuate´'

Aquesta història arrenca a la vora del mar. Comença a la Mediterrània (Maó, Menorca) i continua a l´Atlàntic (Rota, Cadis), on Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina escriuen a quatre mans les cançons de 'La orquesta del Titanic', el disc de la seva segona i última gira conjunta per terres americanes. La pel·lícula es remunta algunes dècades enrere, quan els dos artistes van descobrir aquell continent, amb el qual mantenen una llarga història d´amor.

Serrat viatja per Amèrica llatina des de fa 45 anys. Va estar exiliat a Mèxic quan la dictadura franquista va ordenar la seva persecució. A l´Argentina i a Xile segueix ben viu el record del compromís del 'Nano' contra els règims militars que el van declarar persona no grata.

Sabina va arribar més tard a Amèrica. La seva poesia i la seva actitud 'canalla' sedueixen un públic que abasta diverses generacions. A l´Argentina, canta amb la força d´un roquer i el sentiment d´un cantant de tangos. A Mèxic, els 'mariachis' i les orquestres de poble entonen la cançó 'Y nos dieron las 10' sense saber que la va escriure Sabina.

'Serrat i Sabina. El símbol i el ´cuate´' és un viatge de dos artistes diferents i còmplices a través d´un continent que ha viscut grans canvis i on han arrelat de manera profunda. Serrat és el símbol de tota una generació, que el venera com a referent. Sabina és una altra cosa. És el 'cuate', aquesta paraula tan mexicana que descriu l´amic, el col·lega, el còmplice.