National Geographic Channel estrena aquest diumenge en prime time La massacre de Noruega: Jo vaig ser-hi, un documental que analitza com un sol home, Anders Breivik, va poder cometre un dels atacs més sagnants que ha patit el país nòrdic des de la II Guerra Mundial.
El passat 22 de juliol, una bomba va explotar al districte governamental d'Oslo i va matar vuit persones. Poc després, a uns 40 quilòmetres d'allà, a l'Illa de Utoya, un home vestit de policia va matar a sang freda a 69 adolescents que participaven al campament d'estiu de les joventuts del Partit Laborista de Noruega.
Un any després, aquest documental compta amb el testimoni d'alguns dels adolescents que van sobreviure a la massacre de l'illa de Utoya que relaten com van aconseguir escapar de la cacera a sang freda que presumptament va protagonitzar Anders Behring Breivik, el judici ha quedat vist per a sentència el 22 de juny.
El canal recrea el terror que van viure els adolescents de Utoya qui, poc després d'assabentar de l'explosió d'una bomba a Oslo, van veure com un home vestit de policia emprenia una caça despietada en la qual matava a tot aquell que es posava en el seu camí .
Més de 500 persones estaven atrapades a l'illa i només uns pocs van poder escapar en un dels pots, la gran majoria va haver de amagar i molts es van atrevir a saltar a les aigües gèlides per arribar a l'altra riba. Els testimonis són punyents, tots recorden com van veure morir a molts companys i com Breivik només parava per recarregar la seva arma i seguir matant.
La massacre de Noruega: Jo vaig ser-hi combina així els testimonis amb recreacions i amb les imatges del succés que fa un any va ser el centre de totes les mirades. Aquest documental compta també amb declaracions d'alguns dels oficials que van arribar a Utoya i van aconseguir detenir Breivik, un jove de 32 anys que en poc més d'hora i mitja va matar a 77 persones i va provocar 200 ferits.
El documental intenta a més analitzar el comportament de Breivik i explica com va poder preparar un atac en un dels països amb menors índexs de criminalitat, on fins fa molt poc els ciutadans es podien apropar als seus polítics lliurement.
