Situada en un enclavament privilegiat enmig d’espais de gran interès natural i paisatgístic, la població de Llançà esclata amb tota la seva esplendor durant els mesos d’estiu, l’època de l’any en què acull un major nombre de visitants.
Llançà és una vila encarada al mar, emmarcada en el paisatge de la serralada de Rodes i molt a prop de l’enclavament de la Valleta, on hi ha la bonica capella de Sant Silvestre, una peça important i molt ben cuidada pels Amics del sant.
El turisme ha estat ja des dels anys seixanta un important motor de creixement urbà i demogràfic del municipi que amb el pas dels anys ha anat dinamitzant i transformant la població.
Antigament, Llançà s’havia creat terra endins, a l’entorn de l’església parroquial del casc antic, i a la zona del port només hi havia velles cases de pescadors, que amb el temps han estat reformades i han esdevingut el principal centre turístic i residencial de la localitat, especialment durant els mesos d’estiu.
El port esportiu, recentment renovat gràcies a l’esforç econòmic dels socis del Club Nàutic, ha esdevingut una peça clau en la projecció turística de Llançà, però també ho és, i en gran mesura, la seva gastronomia, especialment enaltida en les Jornades del peix de Palangre, una clara cohabitació entre la tradició culinària local i el bon fer dels restaurants de la vila.
Tornem, però, al mar. El blau intens de l’aigua assolellada, el cel, també blauós, que serveix de teló de fons de l’horitzó, i les puntes blanques de les onades quan marquen el vent del nord, són els elements indiscutibles d’un territori batejat com a Alba de la Costa Brava.
“Aquest poble ho té tot però és petit en la seva grandesa i gran en la seva petitesa”, va deixar escrit un dia un dels molts viatgers que han passat pel poble.
Un Llançà present en l’obra de molts autors d’abans i d’ara, i ben situat en el punt de mira del gran escriptor i articulista local Josep Maria Salvatella, el qual diu en el seu llibre Llançà de Festa: “Llançà permaneix, encara; Llançà és, encara. Canviat, transformat, potser. Però hi ha coses eternes, immutables: l’Arbre, amb un miracle verd de fulles cada any; el Castellar, quiet, com un vell llagut ran de platja; la rialla blanca de la noia que passa; el gest callat, obstinat, del pescador que salpa a trenc d’alba... I aquesta gràcia sempre nova, aquesta gràcia alada, aquest deliri blau de mar i cel, esquitxats de sol. Veles i vent...”
Els carrers s’ambientaran, hi haurà artesans, botiga al carrer, una haima àrab i una exposició d’estris de tortura.
El port esportiu, recentment renovat, ha esdevingut una peça clau en la projecció turística de Llançà.
LA CAPELLA DEL PORT. Un edifici amb història, està situada a tocar el cementiri vell. Allà hi ha enterrats molts llançanencs il·lustres.
OFICINA DE TURISME. Un centre molt actiu, està situada a l’entrada de la vila, a tocar la carretera Nacional-260.
Llançà i el seu entorn ens aporten un paisatge cromàtic intens, assolellat i castigat pel vent del nord.
