Parlar de Can Marly de Llançà és fer-ho d’una casa noble carregada d’història i que ha tingut diverses utilitats en el transcurs del darrer segle. L’Ajuntament fa temps que treballa per convertir l’espai en un dels epicentres de la vida social i cultural de la vila. Aquest estiu ha acollit els concerts de Nits de Tramuntana i també ha estat escenari d’actes culturals, com la presentació de llibre Bocins de pell, d’Isabel Guzmán, entre altres activitats.
El recinte, situat en el nucli de la vila, a mig camí entre l’Ajuntament i l’emblemàtica plaça de l’arbre de la Llibertat, acull els jardins dedicats a Francesca Llaó Robert (1901-2001), qui fou llevadora del poble durant quaranta-cinc anys, fet que li valer la Llançà d’or de 1994. En una de les edificacions laterals, hi ha un lloc de treball del Cicle Formatiu d’Oliva i Vins, a més de l’Espai Jove, l’àrea de Cultura i el casal de la gent gran.
Espais públics
El recinte inclou l’espai dedicat a Josep Ferrer i Guàrdia, empresari i prohom que va convertir la finca dels Cremadells en un conreu de referència de flors, especialment clavells, i fruiters. Ferrer i Guàrdia, casat amb Maria Fontcoberta Colomer fou amic del literat rus Lleó Tolstoi.
Segons la informació de l’Arxiu Municipal de Llançà, Can Marly és una antiga casa d’estiueig aixecada durant la segona dècada del segle XX. Propietat de Joan Marly Déu, també és coneguda popularment com la Residència. La construcció consta de planta baixa i dos pisos, amb les cobertes de teula vidrada decorada. L’estètica general és plenament noucentista, amb la façana principal precedida d’un porxo i decorada amb esgrafiats. La casa senyorial es troba envoltada d’un destacat i frondós jardí. La voluntat municipal és que aquest jardí sigui una mostra de la vegetació típica del cap de Creus.
De la República a la Falange
L’edifici alberga una llarga història de fets i esdeveniments. Partint d’un inici familiar esplendorós, passant pel conflicte de la Guerra Civil, on l’any 1936 es va requisar l’edifici per la CNT-FAI i als anys 1937-1939, a mesura que avançava el conflicte bèl·lic, Can Marly va ser centre d’acollida de la colònia infantil d’ideari anarquista Ascaso-Durruti.
Amb l’arribada de les tropes nacionals a Llançà, l’edifici va ser ocupat pels militars una temporada. Posteriorment, l’any 1940-1941, es va retornar la propietat a un dels seus fills, Marcelino Marly, el qual va vendre la residència familiar a la Sección Femenina de la Falange. La Sección Femenina, la va utilitzar en un primer moment com a Centro de eduación y descanso, un centre d’estiueig i formació de noies afiliades.
Amb la recuperació de la democràcia i les autonomies, juntament amb el traspàs de competències i edificis, Can Marly va passar a ser de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2011, tot i les mobilitzacions i reivindicacions dels seus treballadors, la Residència de temps lliure i descans va tancar les portes.
