En el record col·lectiu del paisatge empordanès hi ha racons i espais que tenen un llarg recorregut. El salt de la Caula n’és un d’ells. Situat a la vora de la Muga, en el terme de Boadella i les Escaules, el salt d’aigua raja tot l’any, amb moments d’esplendorosa força o amb rajolins menuts quan la sequera és forta. La Caula és sinònim de frescor i de berenades familiars, també escenari de troballes arqueològiques o de reunions furtives en temps reculats, i no tan reculats.
El salt d’aigua supera una altura d’uns trenta metres en un terreny de roques calcàries embolcallades de molsa i de misteri. Els seus peus, les truites i alguna bagra despistada es deixen veure en l’aigua cristal·lina que no sempre és manyaga. Un gran aiguat va fer caure una gran part de la paret de la cascada el 17 de setembre de 2010. Aquell incident va canviar la fesomia de l’espai. Als seus peus hi ha un restaurant de menjar tradicional i servei amable.
Just darrere l’edifici principal, hi trobem el pou de glaç, una construcció molt ben conservada, de fàcil accés, que en altres temps havia jugat un paper important en el manteniment i refresc de molts productes de la comarca.
El salt de la Caula també s’ha fet famós per un descobriment casual fet per Fèlix Fanès, quan va advertir que en el llibre Apariencia desnuda (1973) del premi Nobel Octavio Paz, apareixia una foto de l’artista Marcel Duchamp en aquest indret. La imatge, presa per Denise Browne Hare, va acabar de donar relleu a aquest paratge que un altre artista, Joan Casellas, va utilitzar per a promoure el festival La Muga Caula.
El nucli de les Escaules, malgrat la seva aparença rural de pedra seca, està envoltat d’estructures vinculades a l’aprofitament del curs fluvial de la Muga. Els molins i les seves restes són ben presents, configurant una ruta de bon descobrir que, a l’estiu, també inclou rescloses i gorgues per a prendre un bon bany.
Dalt d’un turó, presidint el poble, hi ha el castell de presència senyorial. El temps, present en el rellotge de sol de l’església de Sant Martí, sembla que s’ha aturat en alguns carrers de les Escaules, hi trobem evidents restes del seu passat medieval, de l’enginy constructiu per a reconduir l’aigua i la sempre present societat La Unió Escaulenca, fundada el 1870.
Un nucli acollidor, refugi de l’economista Howard Hugh
L’economista britànic Edward Hugh (1948-2015) va passar els darrers anys de la seva vida a les Escaules. «Soc un enamorat de l’Empordà», va confessar en una entrevista en aquest Setmanari. Hugh, especialista en processos demogràfics, era considerat un dels economistes més influents del món, fins al punt que el New York Times el va batejar com «el profeta del cataclisme de la zona euro».
