La vila de Roses disposa d’un patrimoni geològic de gran importància, tant per als investigadors en la matèria com per a tothom, ja que presenta formacions espectaculars i de gran bellesa. De fet, molts dels afloraments es troben inclosos dins del parc natural de cap de Creus i així es garanteix la protecció i la divulgació necessàries. Així, el cap Norfeu és el màxim exponent, la geologia del qual es pot admirar des de mar: penya-segats i roques singulars com el Carall Bernat i el Gat, i també des de terra, seguint les rutes marcades sense sortir-ne, atès que està declarat com a reserva natural integral.
Fora del parc natural hi ha altres espais geològics de gran interès, com l’entorn del far de Roses, d’on parteix el bell camí de ronda cap a Canyelles Petites i el nou mirador, adequat recentment a la visita pública, amb la millora de l’accés, la retirada de plantes que colgaven la superfície de les roques i la senyalització de punts d’interès que es poden interpretar a través del codi QR.
De l’entorn del far de Roses, cal esmentar en primer lloc el puig Rom, «un important aflorament granític amb una morfologia de mont-illa», segons Joan-Manuel Vilaplana, autor de la Guia dels paisatges granítics dels Països Catalans. Aquest geòleg destaca un aspecte singular dels blocs petris de la zona, és a dir, apareixen foradats a causa de la meteorització, amb cavitats al seu interior, com si estiguessin buits per dins. Aquesta morfologia s’anomena tafone i se’n troben exemplars de gran bellesa en el camí de ronda del far fins a Canyelles. A la punta Falconera hi ha un bloc que, gràcies al tafone, ha adquirit la forma de cap de falcó.
Cavitats grans
Tota la franja litoral dels topants del far està esquitxada de roques amb aquestes cavitats relativament grans, d’ordre decimètric, i també amb altres de més petites, de mida centimètrica, aplegades unes al costat de les altres, talment com un buc d’abelles.
Seguint els geòlegs Pallí i Roqué, de la Universitat de Girona i autors d’El patrimoni geològic de les terres gironines: 300 elements singulars: «Les sals marines afavoreixen la disgregació de la roca granítica, que inicialment es concentra en espais petits i després, a partir d’aquests espais, progressa radialment i dona lloc als forats; el vent i la gravetat s’encarreguen de buidar-los».
A més de les cavitats tafone i dels alvèols esmentats, el que fa excepcional l’entorn de Roses és la deformació de les roques, provinents del refredament de magmes, molt visible en aquest indret, ja que el ruixim de salabror que aporta el mar impedeix el creixement de vegetació que podria colgar la geologia. Aquestes deformacions o bandes de cisallament comporten que l’indret formi part de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya.
Els geòlegs Carreras i Druguet, de la Universitat Autònoma de Barcelona, són els autors de la fitxa «Geòtop 163: Zones de cisalla de Roses» de l’esmentat inventari i que ha inspirat l’adequació de l’itinerari. «L’interès fonamental d’aquest geòtop rau en l’extraordinària qualitat i quantitat d’exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l’interior d’aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d’anys es trobava a l’interior de l’escorça a diversos quilòmetres de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i desplaçats».
Impuls municipal
L’Ajuntament de Roses ha impulsat la millora d’aquest indret, per tal de fer-lo visitable i entenedor. De fet, aquest àmbit és un dels afloraments de zones de cisalles d’arreu del món més visitats per estudiants de geologia, així com per investigadors. L’actuació per part de l’Ajuntament ha comportat l’habilitació d’un banc on poder fer activitats didàctiques de geologia i interpretar el paisatge, tota una lliçó de la geografia de l’extrem nord-est de Catalunya.
A més es poden contemplar les postes de sol, que des d’aquest indret són espectaculars, tal com va deixar escrit Josep Pla en una de les seves obres.
