Figueres, per les Fires i Festes de la Santa Creu de 1912, va apostar per un espectacle novell, revolucionari, futurista: l’aviació. Situem cronològicament aquesta efemèride: 1903, primer vol a motor de la història, el del Flyer dels germans Wright a Kitty Hawk (EUA); 1906, primer vol a Europa, el realitzat a França pel brasiler Santos-Dumont; 1910, Élise Deroche i Hélène Dutrieu, primeres dones aviadores; 1910, la barcelonina Asociación de Locomoción Aérea (ALA) va portar l’aviador francès Lucien Mamet perquè realitzés el primer vol de l’estat espanyol a Can Tunis (Barcelona)..., Figueres volia pujar al tren del progrés i formar part de la història.
Aquell anhel es va canalitzar a través del recentment creat Comitè Permanent de Festes de Figueres i es va materialitzar amb la contractació d’un altre aviateur francès, Henri Tixier. Permeteu-me la llicència d’ubicar aquell episodi utilitzant l’espai temporal fictici que ens faciliten el cinema i les plataformes audiovisuals: imagineu-vos que les exitoses negociacions que es varen portar a terme (per correu), s’haurien produït l’abril de 1912, entre una partida de pòquer als molls de Southampton, on un jove anomenat Jack Dawson guanya uns passatges de tercera per embarcar en el Titànic rumb Nova York; i un telegrama que arriba en bicicleta a Downton Abbey per informar de la mort de l’hereu del comtat en el naufragi de l’esmentat transatlàntic en les gèlides aigües al sud de Terranova després d’haver col·lidit amb un iceberg. Tornant a la realitat més fidedigna, s’ha de dir que aquell esdeveniment va ser un èxit rodó d’assistència i taquilla: milers de persones de la ciutat, de la comarca, de la província, de l’altra banda de l’Albera..., varen poder presenciar quelcom increïble, volar!
Les cròniques parlen de 15.000 persones el primer dia d’exhibició, i de 25.000 el segon (en una ciutat d’11.000 ànimes!). Tixier es va convertir en una rockstar, i l’aeroplà en el seu cavall de batalla. Cues per veure l’aparell exposat a l’antiga església, una munió de gent entre les oliveres per veure com volava, una Rambla atapeïda i al·lucinada, entrevista a l’heroi a l’Empordà Federal, ball a l’Sport, festa nocturna a l’Institut, sopar de comiat al Comerç, flors, cintes de colors, discursos, aplaudiments..., i la llavor d’un projecte de progrés.
Aquest era el punt de partida de la hipòtesi que vaig exposar i defensar en llibre (Tocant el cel, 2012) que vaig publicar per al centenari d’aquell festival. Figueres, i per extensió l’Alt Empordà, va protagonitzar una aventura aeronàutica entre 1912 i 1936. Un projecte que es va començar a forjar amb l’exhibició d’en Tixier; que va treballar i capitanejar l’home de l’aviació a Figueres, Francesc Guillamet; que va ser consolidat per diversos personatges com Josep Canudas, Josep Puig i Pujades, Joaquín Collar, Josep M. Careaga, Perez Mur, Josep Gaspar, Pepa Colomer...; i que es va materialitzar i culminar els anys de la II República amb un Aeronàutic Club Empordanès (ACE) i un camp d’aterratge –el del Manol–, que els republicans federals empordanesos varen somniar que esdevindria un port aeri que duria progrés i prosperitat a la ciutat i al rerepaís.
Amb aquell somni, un projecte aeronàutic esportiu i festiu, esdevenia, a més, un projecte econòmic, social i cultural dins un projecte polític molt més ampli. Eren temps d’orgull present, recordant el passat i albirant un esperançador futur a base de progrés, treball, valors, civisme, educació... Finalment, només va ser un somni, ja que la Guerra Civil va significar –literalment– la destrucció i mort d’aquell projecte (i de tantes altres coses). Aquest 2022, quan se celebren els 110 anys d’aquelles Fires i Festes que van tenir l’aviació com a protagonista, Figueres ni és la mateixa ni exhibeix el mateix esperit, però aniversaris com aquest poden servir per insuflar una mica d’autoestima per alimentar els nous temps.
