Victòria torna de l’enterrament del seu marit. El vagó del tramvia on viatja és buit. Ella ho desconeix, però, a Barcelona, es viu la vaga dels tramvies, la primera reacció popular massiva contra la dictadura després de la guerra. És l’any 1951. Aquesta dona, ara sola, haurà de posar-se al capdavant d’una barberia al barri del Raval, un negoci que no funciona i que només visita un falangista, amic del difunt i secretament enamorat d’ella. Al voltant de Victòria orbiten altres personatges imaginats per la ploma de Pau Miró, qui recrea magníficament la por de la postguerra, i que els integrants de la companyia Tequatre donen vida aquest divendres i dissabte, a les 8 del vespre, i diumenge, a les 6 de la tarda, dalt de l’escenari del Teatre El Jardí de Figueres.
Com totes les obres que escull escenificar aquesta formació, Victòria també neix del consens. Jaume Pujadas, un dels seus fundadors i codirector i actor d’aquesta nova producció, explica que ells trien les peces «a partir dels actors que tenim». En aquest cas cercaven «un text català, contemporani i, sobretot, que no fos còmic». Victòria, que Pujadas qualifica de «joia», complia tots aquests requisits i, tot i ser una aposta «arriscada», van decidir tirar endavant.
Després d’una lectura inicial per part dels dos directors –ell i Àngels Barrientos– arribarien les lectures amb els actors, l’assignació dels personatges, els assajos als antics jutjats, seu provisional del Casino Menestral, i «així anar aixecant l’obra». També va caldre decidir quin tipus de posada en escena volien. Així van optar per la tradicional, amb una escenografia tancada amb plafons amb la qual recrear aquesta barberia del Raval. Descartada la possibilitat d’utilitzar projeccions, la companyia teatral juga eficaçment amb la il·luminació i el text per crear diferents ambients dins un mateix espai.
Una història cíclica
Un dels valors d’aquesta peça teatral és, per Jaume Pujadas, que «ens parla del dia a dia del present més present: les cartilles de racionament, els missatges misògins, la pèrdua del paper de la dona... tornem a aquella època sense que ens n’adonem». L’obra de Pau Miró ens posa al davant personatges «derrotats que cada dia tenen una petita victòria, però que sempre tornen al punt d’inici».
Victòria és el nom del personatge principal i qui va conduint la història, una dona a la qual la necessitat obligarà a prendre partit entre les ideologies permeses i les prohibides. Però Pujadas admet que aquesta és una obra molt coral. La vídua viu al darrere de la barberia juntament amb un germà del seu difunt marit. També deixa una habitació a una dona, antiga cantant del Paral·lel, mare d’un fill adolescent, que es guanya la vida cosint i recosint trossos de roba que no vol ningú. Finalment, apareix el mestre republicà que vol contractar la vídua perquè talli els cabells de la seva dona que està malalta i no es pot moure.
A Figueres, la representació es fa amb el públic compartint l’espai de l’escenari, una distància curta que li escau molt bé a aquesta obra. És aquesta una opció que escullen habitualment les companyies locals, ja que permet una immersió més profunda de l’espectador en l’acció i un sentiment de recolliment per part dels actors. A Castelló d’Empúries, en canvi, la representació es farà a la italiana i, tanmateix, això servirà com «un banc de proves» per la companyia en relació amb els següents teatres on es farà. En aquest sentit, està previst, tot i que no es coneixen encara les dates, escenificar Victòria a Llançà i Roses, completant així els pobles d’on són els quatre membres fundacionals de la companyia.
Les representacions al Teatre El Jardí de Figueres s’allarguen tres dies, ja que l’aforament és més reduït, d’un centenar de persones en cada ocasió. Les entrades es poden comprar a través del web casinomenestral.cat o aquest dijous, a la tarda, o els mateixos dies de la funció a les taquilles del Teatre El Jardí.
