Música, dansa i un clam a la cultura popular catalana. Així és com Figueres va donar ahir a la tarda el tret de sortida oficial a les seves Fires i Festes de la Santa Creu. El balcó de l'Ajuntament va ser l'escenari una vegada més del tradicional pregó, enguany de la mà de l'entitat Foment de la Sardana Pep Ventura, que celebra el seu 50è aniversari. La presidenta de l'entitat, Montserrat Mauné, va ser l'encarregada de llegir un reivindicatiu discurs on va rememorar els orígens d'aquesta dansa i va reclamar que la ciutat torni a ser el seu bressol. Que s'ensenyi a les escoles i instituts, que es creï una cobla "Principal de Figueres" o que es facin estudis dedicats a la sardana. Aquestes van ser algunes de les peticions que l'entitat va fer aprofitant l'avinentesa.

A l'acte no hi van faltar balladors ni l'audició de sardanes de la mà de la Cobla Rossinyolets, la "Quarts de tres", així com la participació de l'aula de Teatre Eduard Bartolí. Tampoc hi va faltar l'agrupació Mediterrània Dansa; les colles de sardanistes de la Societat Coral Erato; la colla Flor de Romaní, diverses escoles participants a la campanya "Sardana a l'escola"; corals de l'institut Ramon Muntaner i el Sant Pau. I les tenores van sonar amb Joan Roca, Carles Cantenys, Joan Puig, Josep Loredo i Josep Navarro. La plaça de l'Ajuntament es va convertir en un escenari ple de música i balls que va atraure centenars de persones.

Mauné va iniciar el seu discurs agraint "l'honor" de presidir l'acte inaugural de les fires i va recordar la llarga trajectòria que aquesta entitat ha tingut a la ciutat. En aquest sentit, va dir que van néixer amb "l'objectiu de prestigiar la "dansa més bella", procurar que a la ciutat hi hagués ballades al llarg de l'any i augmentar el nombre de balladors i audicions".

Malauradament, va dir, els temps han canviat i també ho han fet les prioritats. "La gent no va gaire a les audicions, no portem la mainada a aprendre'n, cada vegada tenim menys pressupost per fer-ne..", va afegir. Quins temps aquells, va insistir, en els quals a les entrades de la ciutat hi havia cartells que ho anunciaven. "És clar, és normal que ja no hi hagi rètols. Si només fem sardanes, com aquell qui diu, a l'estiu! Mireu: abans la gent pagava a les ballades i als aplecs. Sí senyors, es pagava per ballar sardanes! Ara, en canvi, ens hem acostumat que tot sigui de franc. I resulta que a la cobla hi ha onze músics que cobren. I s'ha de pagar l'SGAE, el 21% d'IVA... I hi ha la qüestió de les retallades. L'Ajuntament fa el que pot... però la subvenció... bé, és igual, deixem-ho estar!!", va afegir.

Després d'interpel·lar els assistents "Llavors, què hi dieu? Figueres és la Mare de la Sardana, sí o no?", un clam articulat per membres de l'aula de teatre va respondre amb un sí rotund i Mauné va replicar amb un: "Sembla que ja no ens ho creiem gaire".

En el seu discurs, la representant de l'entitat també va recordar les paraules del poeta Joan Maragall, que considerava que "la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan" i va assegurar que és, a més, "una filosofia". Una dansa, va insistir, que facilita la convivència i la cohesió social perquè a les seves rotllanes tothom, en sàpiga o no, hi és benvingut. "També es podria considerar un esport: enforteix les cames, els braços i les espatlles (...) només per això hauria de ser present a les escoles i instituts". A més, "ens dóna sentiment de país".

Per tot això, l'entitat va comprometre's públicament a "mantenir-la viva i retornar-la al primer pla". L'emblemàtica sardana L'Empordà va cloure l'acte que l'alcaldessa, Marta Felip, va iniciar destacant la gran implicació de les entitats en aquesta nova edició de fires i la llarga trajectòria dels pregoners. "Ens hem de sentir més orgullosos que mai de ser figuerencs", va insistir.

La plaça es va omplir de gom a gom i l'acte es va convertir en un autèntic escenari on es van poder escoltar sardanes i veure-les ballar. El públic assistent es va implicar de tal manera que van ser desenes les persones que es van acabar afegint a les enormes rotllanes que es van formar en plena plaça per ballar les sardanes que s'interpretaven. Confeti i globus de colors van donar el toc final a la vetllada.

Abans, però, la ciutat va poder viure la tradicional plantada de ?gegants i cercavila des de la plaça de la Palmera fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, on en Janet, la Justa, la Gala i en Dalí van oferir el seu ball de seguici. Uns gegants que, al final, van acabar participant a la ballada multitudinària de sardanes.