Una faula és un relat breu on els protagonistes són animals que parlen, una narració amb caràcter ètic que mostra habitualment en la conclusió final. En la famosa faula de la guineu i els raïms, se'ns mostra que molt sovint menyspreem les coses que no podem aconseguir. En la faula de la guineu i el corb, en canvi, la moralitat és que vigilis qui et lloa per interès. En tots dos casos, el comportament de la guineu s'assembla molt al d'alguns humans.

Astuta, intel·ligent, llesta, atrevida..., són algunes de les característiques atribuïdes a la guineu, un mamífer que viu a la comarca i que provoca entre els humans amor i odi a parts iguals.

Com en les faules, en la realitat la guineu és un mamífer solitari, a diferència d'altres membres de la seva família, com els llops i els gossos. Només s'aparella durant l'hivern. Tenen una esperança de vida d'uns tres anys, però en àrees protegides o en captivitat poden viure uns dotze anys. Sí, en captivitat: lamentablement els cadells són fàcils d'agafar i normalment són dòcils. Ara bé, d'adults es poden tornar molt agressius i els espera una vida en confinament dins una gàbia, en el millor dels casos.

De guineus, n'hi ha unes 27 espècies, repartides pels cinc continents. El nom científic de la guineu present al nostre país és Vulpes vulpes, que prové del llatí volp, mot que es va usar per designar la guineu a Catalunya fins aproximadament l'any 1000. Altres noms antics de la guineu eren volpitz i volpell, i a la comarca, renard, potser per proximitat al francès. Als Pirineus se li diu guilla, i en altres contrades catalanes, rabosa.

El mot guilla i el mot guineu procedeixen de noms germànics de dona: Wisila i Winidhild, respectivament. Wisila (Guisla en català) és el nom de la comtessa casada amb el comte Guifré I de Berga i II de Cerdanya, i va viure fa mil anys! I Winidhild, la famosa Guinidilda d'Empúries, va viure uns anys abans i era la dona de Guifré el Pilós.

No sé exactament com va ser el caràcter d'aquestes comtesses perquè la volp es convertís en guineu o guilla! Ens les podem imaginar també astutes, valentes, llestes, prudents i molt escoltades, en una època on s'inicia el poblament del territori que més endavant acabaria sent Catalunya.

Com hem dit, les guineus s'ajunten per parelles a l'hivern i aprofiten per reproduir-se. Defensen juntes un territori que el mascle marca amb una substància olorosa semblant a la de les mofetes i perceptible pels humans. Excaven o busquen un cau per parir les cries. La gestació dura cinquanta dies i neixen entre dos i vuit cadells que s'alimenten de llet durant unes vuit setmanes. A continuació, els pares els van portant el menjar i, més tard, els ensenyen la tècnica de caça especial, que consisteix en un gran salt damunt la presa.

Qui diu caçar diu «buscar-se la vida», ja que, com molts animals, la presència humana els és una oportunitat. Les guineus mengen de tot i s'atreveixen a explorar el ter-ritori dels humans. Així, a pagès, han de protegir els galliners de l'atac de les guineus, i en zones d'acampada no és estrany que alguna guineu freqüenti les àrees d'aportació d'escombraries. Una guineu més sofisticada, batejada amb el nom de Fènix, ha visitat ocasionalment durant el juliol un celler de la comarca on es feien visites guiades.

Normalment aquests exploradors són exemplars joves, que no tenen por a acostar-se als humans i acceptar aliment. Alguns en fan el seu modus vivendi durant temps.

La guineu és considerada com una espècie cinegètica i per tant, es pot caçar, tot i que de vegades, o per comarques, es fa alguna veda, amb la finalitat de mantenir a ratlla la població de conills. La pell de la guineu ha servit tradicionalment per fer abrics i les seves cues roges han servit per protegir del fred tant comtes com pagesos.