El TIJ inicia aquest dilluns les vistes pel cas sobre l'ocupació israeliana i el dret dels palestins a l'autodeterminació

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) inicia dilluns les vistes pel cas sobre l'ocupació israeliana dels territoris palestins i el seu dret a l'autodeterminació. L'Assemblea General de les Nacions Unides ha consultat al TIJ quines són les conseqüències legals de "l'ocupació continuada, assentament i annexió del territori palestí des del 1967" i de "la vulneració per part d'Israel del dret a l'autodeterminació del poble palestí". Per primera vegada en gairebé sis dècades, el tribunal amb seu a la Haia donarà la seva opinió sobre la situació global de l'ocupació. Abans escoltarà les parts en el cas, on participen una cinquantena d'estats, ja que ha despertat un gran interès internacional.

Els primers a comparèixer seran els advocats dels palestins i ho faran dilluns al matí. Les audiències duraran una setmana i no està prevista la participació d'Israel, però sí d'aliats seus com els Estats Units. Espanya també intervindrà en l'última vista de dilluns de la setmana vinent.

"El Tribunal Internacional de Justícia per primera vegada abordarà de manera àmplia les conseqüències legals de l'ocupació i el maltractament del poble palestí per part d'Israel durant gairebé sis dècades", destaca Clive Baldwin, assessor jurídic Human Rights Watch. L'ONG de drets humans espera que els governs "aprofitin" l'ocasió per "destacar els greus abusos que les autoritats israelianes estan cometent contra els palestins, inclosos crims contra la humanitat per l'apartheid i la persecució".

Protagonisme de la Haia

És la segona vegada en poc més d'un mes que el Tribunal Internacional aborda en una vista pública la situació a Palestina i ho fa en un context de guerra a Gaza, que Israel va iniciar pels atacs de Hamàs del 7 d'octubre. En una altra causa (Sud-àfrica vs. Israel), el TIJ va ordenar Tel-Aviv adoptar "totes les mesures possibles" per evitar un genocidi a Gaza i permetre "immediatament" l'ajuda humanitària.

En les mesures cautelars del 26 de gener, el tribunal amb seu a la Haia va constatar que hi ha un "risc" de genocidi a la Franja, però no va demanar l'alto el foc. Mentre continua analitzant si Israel està cometent o no actes genocides en la guerra, el TIJ va avisar divendres a Israel que l'entrada a Rafah pot fer augmentar "un malson humanitari de conseqüències incalculables".

El TIJ és un tribunal internacional que dirimeix disputes entre estats, però també proporciona assessorament jurídic sobre dubtes legals a petició de l’ONU.

Opinió consultiva al TIJ

A part de la disputa estatal entre Sud-àfrica i Israel pel compliment de la Convenció del Genocidi, el TIJ té sobre la taula altres tipus de casos vinculats amb la situació a Palestina. Un d'ells és la petició de l'Assemblea General de l'ONU per obtenir una opinió consultiva sobre les implicacions legals de l'ocupació israeliana dels territoris palestins. A diferència de les disputes entre estats, les opinions del TIJ no són vinculants, però aquests avisos legals tenen pes en la interpretació del dret internacional.

No és la primera vegada que el tribunal de la Haia aborda l'ocupació israeliana, si bé fins ara no ho havia fet de forma àmplia. El 2004 va donar una opinió consultiva que declarava il·legal la construcció d'un mur en els territoris palestins ocupats. Ara l'ONU ha remès una consulta molt més extensa.

En concret, volen que el Tribunal Internacional analitzi diversos aspectes de l'ocupació, com són els assentaments israelians, les condicions de vida dels palestins -en especial de les dones i els nens-, la sobirania sobre els recursos naturals, el dret a l'autodeterminació, la qüestió de Palestina, així com la vulneració de drets humans.

Amb tot això, esperen que el TIJ es posicioni sobre la "vulneració continuada" del dret dels palestins a l'autodeterminació i sobre l'estatus de l'ocupació, i que indiqui quines "conseqüències legals" se'n deriven per a Israel i la resta d'estats.

Ocupació d'Israel

En la guerra del 1967 Israel va ocupar Gaza i Cisjordània, inclòs Jerusalem est. El Consell de Seguretat de l'ONU va exigir a Tel-Aviv la retirada, però l'ocupació militar continua avui en dia malgrat el dret a l'autodeterminació reconegut als palestins. Segons Nacions Unides, aquests territoris pateixen "una crisi política i de protecció prolongada" després de 56 anys d'ocupació i 16 anys de bloqueig a Gaza. A part de les últimes operacions militars a la Franja, denuncien el "règim restrictiu i discriminatori" que imposa Israel, així com "l'ús excessiu de la força, l'expansió dels assentaments i la violència dels colons" de forma continuada durant gairebé sis dècades.

"Les polítiques d'Israel comporten inseguretat i la privació dels drets humans bàsics als palestins", diuen des de l'oficina de l'ONU per a la coordinació d'afers humanitaris.

Gran interès internacional

El cas sobre l'ocupació de Palestina ha despertat un gran interès en la comunitat internacional. En el procediment hi participen 52 estats i tres organitzacions internacionals. No intervé Israel, però sí alguns dels seus aliats, com els Estats Units o el Regne Unit.

Per exemple, en l'última opinió consultiva que va donar el TIJ -sobre l'arxipèlag de Chagos- hi van participar una trentena d'estats. Aquell cas també versava sobre l'ocupació d'un territori, tot i que s'analitzava si la retenció de l'arxipèlag per part del Regne Unit en el procés de descolonització de Maurici era legal segons el dret internacional. El TIJ va declarar que el Regne Unit estava obligat a retornar l'illa a Maurici.