L'històric etarra Santiago Arrospide Sarasola "Santi Potros" ha sortit de la presó de Topas, a Salamanca, a les 08.15 hores d'avui acompanyat per tres familiars, dos homes i una dona, i no ha volgut fer declaracions.

Vestit amb roba d'esport i una gorra blanca, l'etarra, amb quaranta assassinats a la seva esquena, ha muntat en la part davantera d'un vehicle blanc que l'esperava fora del recinte penitenciari.

Potros ha recorregut els dos-cents metres que separen la presó de la sortida del recinte només acompanyat d'aquestes tres persones i sense fer comentaris.

Només la dona, que ha rebut amb un petó Santi Potros, ha respost amb un "molt bé" a la pregunta de com es trobava a la sortida de presó.

Santi Potros ha estat excarcerat després de passar 31 dels seus 70 anys a la presó -13 a França i 18 a Espanya- i superar el compliment màxim de privació de llibertat, com a autor dels atemptats més sanguinaris d'ETA com el d'Hipercor de Barcelona o el de la plaça de República Dominicana de Madrid.

Des de fa diversos dies, segons han assenyalat a Efe fonts penitenciàries, la direcció del centre penitenciari de Topas tenia clar que Potros hauria de sortir a primera hora del matí i que la burocràcia per abandonar la presó havia de ser ràpida.

I així ha estat, a les 08.15 hores l'etarra ha deixat enrere la presó salmantina i, amb pas ferm però tranquil, vestit amb una samarreta de ratlles blanques i blaus horitzontals, amb gorra i un pantaló curt verd d'esport, ha avançat fins on es trobaven els seus familiars, davant els que ha dipositat la borsa amb les seves pertinences, ha besat la dona i ha saludat els altres dos acompanyants.

A partir d'aquest moment han caminat cap al lloc on havien aparcat el vehicle, de color blanc, en l'encreuament de l'antiga carretera nacional 630 amb l'entrada al recinte penitenciari.

Amb prou feines han parlat entre ells, només a l'arribada al cotxe, quan Santi Potros ha preguntat, en euskera, als seus acompanyants on s'asseia, i l'han respost que "davant".

Després de deixar enrere la barrera d'entrada al recinte penitenciari, els periodistes fins allà desplaçats han envoltat Potros, encara que ha declinat respondre a les constants preguntes que li han fet.

Entre elles, la de si tenia algun missatge que manar a les víctimes, a la qual Santi Potros ha respost amb una mirada fixa i dura, segons ha constatat Efe, i després ha abandonat el recinte penitenciari.

Santi Potros (Lasarte, Gipuzkoa, 1948) va entrar a formar part de l'organització terrorista el 1968 i vuit anys després va ingressar en els comandos Bereziak d'ETA politicomilitar.

Detingut el 1987 en Anglet (França), l'etarra acumulava a Espanya onze sentències que sumen gairebé 3.000 anys de presó per atemptats amb aproximadament 40 assassinats, entre ells els 21 morts de la massacre de l'Hipercor de Barcelona de 1987 -va ser condemnat a 790 anys de presó- o els 12 guàrdies civils morts un any abans a la plaça de República Dominicana de Madrid, pel que va ser condemnat a 1.920 anys.

Després de dirigir els comandos més letals d'ETA, Santi Potros va engrossir la llista d'etarres crítics amb la banda arran de la ruptura de l'alto el foc del 30 de desembre de 2006, amb l'atemptat en la T-4 de l'aeroport madrileny de Barajas.

Des de la seva detenció a França, va estar en presons gales durant tretze anys fins que va ser extradit a Espanya al desembre de 2000. Dos anys després va rebre la seva primera condemna, 99 anys de presó per planificar un atemptat contra la seu de la Direcció General de la Guàrdia Civil a Madrid el 1987.

Ja a Espanya Santi Potros ha complert pena en presons d'Andalusia fins que va ser traslladat el 2009 a la presó saragossana de Zuera i set anys després a la de Topas (Salamanca) on ha estat fins avui.

El mes de març de 2006 l'Audiència Nacional va acordar acumular les seves onze condemnes en una, i va xifrar en 30 anys el compliment màxim de privació de llibertat, establint la seva excarceració per a 2030, si bé aquesta data no va ser definitiva doncs amb la derogació de la doctrina Parot la seva sortida es va veure fixada per a 2025.

No obstant això, aquesta data tampoc va ser ferma, doncs va obtenir redempcions de condemna tant ordinàries com extraordinàries per treballs a la presó i al desembre del 2014 la secció primera de la sala penal de l'Audiència va decretar la seva excarceració al descomptar el temps de presó que va passar en presons de França d'acord amb una normativa europea.