Milers d'egipcis fan cua des de primera hora del matí d'aquest dilluns per exercir el seu dret de vot en el primer gran test al qual s'enfronta la transició nascuda de l'eufòria popular revolucionària i que ha caigut en la desconfiança cap a la junta militar que ha reemplaçat el dictador Hosni Mubarak. En els nou mesos que han passat des que una revolta va acabar amb el mandat de 30 anys de Mubarak, el canvi polític a Egipte ha vacil·lat, amb l'exèrcit aparentment més centrat en preservar el seus poders i privilegis que en fomentar qualsevol transformació democràtica. Tot plegat pot començar a canviar aquest dilluns.

La frustració per la passivitat de la junta militar va entrar en erupció la setmana passada en forma de protestes sagnants que han comportat la mort d'almenys 42 persones i que han forçat el consell de l'exèrcit a prometre que hi haurà un govern civil pel juliol, després de les eleccions parlamentàries i presidencials, que ara s'esperen pel juny, abans que el que s'havia dit en un principi.

Almenys mil persones feien cua en un dels col·legis electorals al districte de Zamalek, al centre del Caire, tot just començar el termini per votar, a les vuit del matí hora local, set del matí hora catalana, informa Reuters.

"Estem molt contents de ser aquí i de formar part de les eleccions", ha dit Wafa Zaklama, de 55 anys, que vota en unes eleccions parlamentàries per primer cop a la seva vida. "Quin sentit tenia, abans?", es pregunta aquesta dona.

Després de la sortida de Mubarak nombrosos partits han sorgit a la llum. Sota l'expresident, les eleccions eren una pura rutina manipulada perquè el partit que comanava, el Partit Demòcrata Nacional, aconseguís un cop rere l'altre les majories al Parlament egipci.

La primera fase de les votacions que s'ha encetat aquest dilluns inclou el Caire i Alexandria. El sistema de votació esglaonada significa que les eleccions a la cambra baixa no es completaran fins a l'11 de gener. Els electors han de triar entre una barreja de partits i candidats individuals.

Sota l'opressió de Mubarak, els Germans Musulmans i altres partits de caire islamista s'havien mantingut distants del desafiant règim militar que ha succeït el dictador, disposats a deixar que res obstrueixi les eleccions que poden obrir-los una via cap al poder polític fins ara fora del seu abast.

I no és clar si els electors els castigaran per aquesta actitud o si la disciplinada organització permetrà al seu recent format Partit per la Llibertat i la Justícia triomfar sobre la confusió de partits menys coneguts i candidats particulars en la cursa electoral.

Una alta participació entre els 50 milions d'egipcis amb dret a vot pot comportar sorpreses, que segurament revelarà si una majoria silenciosa prefereix l'estabilitat o la revisió radical que demanen els manifestants més joves, els mateixos que van aconseguir enderrocar Mubarak.