La província de Girona supera els 800.000 habitants

La província de Girona ja ha superat la barrera dels 800.000 habitants i ha arribat a les 808.672 persones censades, segons dades de l’1 de gener d’aquest any de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta del darrer informe actualitzat que constata que Girona és la tercera província que més ha crescut respecte al 2022 només per darrere d’Alacant i Guadalajara. Concretament, l’increment és del 2,3%. Per contra, els descensos més importants es van registrar a les províncies de Jaén (–0,6%), Zamora (–0,6%) i Badajoz (–0,3%).

De fet, després d’un estancament d’uns sis anys en plena crisi econòmica, a partir del 2016 la població a Girona va començar a créixer lleugerament i es va anar accentuant a partir del 2018. Per altra banda, cal tenir present que ha calgut esperar quinze anys perquè la població augmentés en 100.000 persones. En canvi, per passar de 600.000 a 700.000 censats només van passar uns quatre anys.

Pel que fa als municipis, n’hi continua havent nou que tenen més de 20.000 habitants; es tracta de Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Olot, Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Banyoles, tot i que Roses està a punt d’assolir aquesta xifra. La majoria de municipis guanyen habitants, destaca especialment Lloret, que passa de 38.513 a 41.159 habitants i Girona, que passa de 101.729 a 104.038 persones censades. Tot i que també n’hi ha que en perden, com per exemple Llançà, Celrà o Vilobí d’Onyar, tot i que la davallada sol ser poc pronunciada.

L’Alt Empordà: engreixar-se un 48% és bo?

Si ens centrem en les comunitats autònomes, l’any passat la població va augmentar de manera gairebé generalitzada excepte a Extremadura, on va baixar en 2.502 persones.

Els creixements més pronunciats es van produir a Catalunya (140.140 persones més), Comunitat de Madrid (128.649 més) i Comunitat Valenciana (108.079 més).

La població resident a Espanya a l’1 de gener es va situar en 48.085.361 habitants, 598.634 persones més que en la mateixa data del 2022 (47.486.727), fet que va suposar un increment de l’1,26%. D’aquest total, 41.995.741 tenien nacionalitat espanyola (87,3%) i 6.089.620, nacionalitat estrangera (el 12,7%), fet que va suposar un 10,5% d’estrangers més que l’any anterior. Per tant, el principal motiu d’aquest creixement generalitzat és l’augment de la immigració, ja que els naixements registren caigudes accentuades, de manera que el nombre de nounats és inferior al de morts. El 82,9% de la població va néixer a Espanya i el 17,1% a l’estranger.