La sequera debilita els boscos gironins

Un total de 1.525 noves hectàrees de boscos de les comarques gironines es van veure debilitats, durant el 2022, a causa del decaïment per la sequera i les altes temperatures que es van registrar l'any passat. De totes elles, la comarca de la Garrotxa va ser la més perjudicada. Així ho constata l'informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, que al conjunt del país ha detectat fins a 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema: és a dir, decoloració o caiguda de les fulles o mort. Aquesta suma té en compte les afectacions pròpies de 2022 (l'any amb més boscos perjudicats per la sequera des de que es tenen dades, el 2012), que pugen fins a 10.477 hectàrees noves al conjunt de Catalunya, però també les que ja estaven perjudicades i que van empitjorar durant el 2022. Aquesta xarxa de seguiment està impulsada pel departament d'Acció Climàtica i coordinada entre el Cos d'Agents Rurals i el CREAF. 

L'informe mostra que les comarques de la meitat nord de Catalunya van ser les més afectades durant el 2022. Gràcies als mapes mensuals emesos pel Servei Meteorològic de Catalunya, s'ha pogut comprovar que allà on es van produir més onades de calor i menys precipitació és on més afectació hi ha hagut. Els boscos de les províncies de Lleida i Barcelona van ser els més afectats, mentre que Tarragona va ser la província que va patir un menor perjudici. 

Pel que fa a la superfície, a les comarques gironines l'afectació del decaïment per sequera afecta a un 4,2% de la superfície boscosa del Gironès i un 3,69% de l'Alt Empordà, que són les comarques més perjudicades. En segon lloc se situen el Baix Empordà (2,09%) i la Garrotxa (1,69%), i en darrera posició hi ha el Ripollès (0,54%) i la Selva (0,46%). 

A més, segons indica l'informe, al Gironès hi ha entre 780 i 1.000 hectàrees afectades per anteriors episodis de sequera que ja havien estat registrats però que van empitjorar durant el 2022. A la Selva, gairebé tota l'afectació antiga també va empitjorar. En canvi, l'Alt i el Baix Empordà es van trobar entre les comarques catalanes on els episodis actius no van registrar gaires nous arbres afectats durant el 2022, tot i que ambudes es van mostrar encara molt perjudicades a causa d'episodis anteriors dels quals no s'han recuperat encara. 

Per espècies, s’ha constatat que, tal com és habitual, els planifolis (és a dir roures, alzines, faigs i similars) pateixen molta més afectació que les coníferes (pins, avets, etc.). Tot i això, les coníferes mostren els efectes amb mesos (o anys) de retard, de manera que estan experimentant una resposta davant de l’estrès per sequera que s’està observant durant aquest 2023. També s’ha comprovat que, tot i que l’afectació sigui menor en els pins, quan aquests passen del verd al marró vol dir que aquell arbre ja ha mort. En canvi, en alzines i roures hi ha més marge i després del decaïment poden rebrotar si les condicions acompanyen.

El 2022 va ser el segon any d’una sequera que, per la seva intensitat i durada, s’està convertint en una de les més importants de les últimes dècades. A més, l’estiu va ser especialment calorós, ja que es van patir nombroses onades de calor. D’altra banda, l’any 2021 havia estat un any molt sec en què es va trencar la dinàmica dels anys 2018, 2019 i sobretot 2020 (un any especialment plujós), on els boscos s’estaven recuperant de la sequera de 2016. En la mateixa línia, molts boscos que altres anys havien registrat patiment per sequera van reincidir el 2022.  

La Selva lidera una lenta cicatrització a les comarques gironines

L’any 2015 es va incloure, per primera vgada, el concepte de «cicatrització» dels episodis dins de l’informe de DeBosCat. Tenint en compte que l’objectiu del projecte és fer un seguiment dels episodis al llarg del temps, tots els que ja s’han detectat en un moment determinat es revisiten al llarg del temps per seguir-ne l’evolució, ja sigui de millora, empitjorament o estancament de l’afectació. 

Durant la campanya del 2022, van cicatritzar prop de 4.000 hectàrees al conjunt de Catalunya. Moltes d’elles es van tancar a les comarques d’Osona, el Berguedà i el Moianès, mentre que a la resta de comarques hi ha hagut molt poca superfície cicatritzada: en la majoria de casos, es tracta d’un o dos episodis que sumaven com a molt algunes desenes d’hectàrees. 

De les comarques gironines, la comarca on han cicatritzat més espais és la Selva, amb 114,8 hectàrees, seguida -a força distància- per la Garrotxa, amb 67,7. També han cicatritzat 46 hectàrees al Gironès, 20,5 a l’Alt Empordà, 16,3 a la Cerdanya, 11,3 al Ripollès i finalment 5,7 al Pla de l’Estany.