06 de gener de 2021
06.01.2021
L'Empordà

Aigües de Girona ha cobrat més d'un milió anual per la pujada «irregular» de les tarifes

És una de les nombroses presumptes irregularitats detectades en les investigacions judicials La separació entre la part privada i la pública l'any 1992 hauria sigut en realitat fictícia

06.01.2021 | 06:30

Demolidors informes sobre la gestió d'Aigües de Girona en els quasi 16.000 folis del sumari de la investigació judicial iniciada fa més de quatre anys. A finals de desembre, la titular del jutjat d'Instrucció número 2 de Girona, Maria Elena Roman Aita, va aixecar el secret de sumari que estava vigent des de feia tres anys. Al llarg de la investigació ja s'havien pogut conèixer algunes de les presumptes irregularitats denunciades, però ara el sumari ha posat al descobert tots els informes de l'Agència Tributària i de la Guàrdia Civil. El cas encara no està tancat. Falten les conclusions i l'acte de processament. Les investigacions són pels presumptes delictes d'apropiació indeguda i administració deslleial, arran d'una querella presentada per la CUP l'any 2015 després d'una auditoria sobre la gestió de l'aigua encarregada a la consultora Efial.

El sumari narra un relat de recursos públics al servei d'uns interessos privats. La separació formal de Girona SA (part privada) i d'Aigües de Girona SA (part pública) l'any 1992 va ser artificial, segons les conclusions de tots els informes. La part privada (Girona SA) hauria fet un «ús sistemàtic i continuat de recursos humans» de la societat pública (Agissa). Segons l'Agència Tributària, «les proves són rotundes». Quan es va crear l'entitat mixta, l'any 1992, van ser traspassats tots els treballadors de Girona SA a Agissa, aportant la primera, a partir de llavors, com a mitjans humans una estructura de direcció, per a la qual va passar a percebre «generosos emoluments». Els mitjans materials per a la prestació del servei, segons la documentació analitzada des de 1992, serien en la plena propietat d'Agissa, segons conclou un informe de l'Agència Tributària del 25 de juliol de 2019, corroborat per un informe de la Guàrdia Civil, del mes de març d'aquest any, que determina «l'ús sistemàtic i continuat de recursos humans d'Agissa per part de Girona sa, principalment de personal d'administració i comptabilitat. Girona SA, fent ús de les mercantils mixtes Agissa i suposadament Aigües de Blanes, s'hauria propiciat, en benefici propi, i en perjudici d'aquestes mercantils, la realització d'activitats comercials i de mercat no relacionades amb l'esperit i la fi per a la qual van ser creades les entitats mixtes.

Segons l'Agència Tributària, les presumptes irregularitats comeses per Girona SA s'haurien dut a terme principalment per part del gerent Narcís Piferrer, fins a mitjan 2015 i posteriorment a través de Xavier Ballell, que el va rellevar en el càrrec, amb la col·laboració d'altres persones.

L'empresa privada Girona SA hauria cobrat irregularment uns 900.000 euros anuals. Cent mil euros serien de l'excés de retribucions per l'estructura de direcció». Altres 200.000 euros que hauria retirat irregularment de les retribucions del 3% dels ingressos de la prestació del servei d'abastament d'aigua en qualitat de suposada empresa especialitzada, i que no correspondrien a cap servei efectivament prestat. Altres 400.000 euros en concepte de dividends, el 80% dels fons trets d'Agissa derivats de les «grans obres». I altres 200.000 euros en concepte de dividends, el 25% derivats del marge brut, calculat, segons l'Agència Tributària, «de manera totalment arbitrària». Els ajuntaments (Girona, Salt i Sarrià) també haurien percebut pel mateix concepte el 75% restant. L'informe sosté que «mitjançant una sèrie de tripijocs i estratagemes, Girona sa s'apropia de manera irregular de fons d'Agisssa per import de centenars de milers d'euros cada any».

El contundent informe de l'Agència Tributària explica que «s'han imputat improcedentment com a cost dels serveis d'abastament d'aigua potable per al càlcul de les tarifes, tant les suposades despeses d'Agissa que no corresponen a cap servei efectivament prestat per Girona sa, com els costos d'Agissa corresponents a recursos humans i materials utilitzats per realitzar les tasques de Girona SA i les entitats del seu grup».

Els inspectors arriben a la conclusió que totes aquestes presumptes irregularitats «han determinat que les tarifes de l'aigua s'hagin incrementat artificialment i irregularment, en diferents ocasions, de manera que permetessin recaptar més d'un milió d'euros cada any per sobre del qual hauria sigut necessari per assegurar l'equilibri econòmic-financer».

S'haurien distribuït anualment dividends de desenes de milers d'euros per a «les despeses particulars i/o l'increment del patrimoni dels senyors Piferrer, Ballell i dels membres del Consell d'Administració, molt especialment el Sr. Llobet i el Sr. Serra».

Piferrer i Ballell haurien rebut el salari per duplicat, de les dues empreses, pagaments de plans de pensions i pagaments a través de targetes de crèdit sobre despeses no justificades. Joan de Llobet estaria percebent retribucions «sense que s'hagi justificat que corresponguin a despeses necessàries per a l'exercici de la seva activitat». Manel Serra hauria rebut «importants retribucions del Consorci de la Costa Brava», en qualitat de treballador per compte d'altri, i de Girona SA per la seva pertinença al Consell d'Administració.

A l'atestat de la Guàrdia Civil constata que Girona SA, comptant amb una estructura mínima, hauria declarat fiscalment, de manera continuada i «suposadament desproporcionada», nombroses despeses de «representació i publicitat».

Com ja es va filtrar fa un temps, Girona SA hauria gastat molts diners en viatges, lots de Nadal, dinars a restaurants de renom, allotjament en hotels, adquisició de joies, entrades als concerts de Cap Roig, patrocini de clubs esportius i donacions benèfiques. Els beneficiats, en molts casos, haurien sigut «persones que estan o haurien estat relacionades amb l'adjudicació dels serveis gestionats per Agissa i Aigües de Blanes». També funcionaris i càrrecs públics dels ajuntaments de Girona, Salt, Sarrià i Blanes. L'informe també parla de facturacions suposadament falses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook