04 de desembre de 2019
04.12.2019
Girona

El 17% dels usuaris de Creu Roja Girona que el 2018 havien sortit de la pobresa han de recórrer de nou als ajuts

Les mares que crien soles els fills concentren el 72% dels casos de cronicitat

04.12.2019 | 17:05
Jordi Martori i PIlar Millan de Creu Roja Girona.

Un estudi de Creu Roja Girona constata la recaiguda d'usuaris que el 2018 ja no necessitaven ajuts per extrema vulnerabilitat i que, un any després, han de recórrer de nou a l'entitat per tirar endavant. Ho anomenen "pobresa intermitent" i s'ha donat en el 17% d'usuaris que el 2018 havien pogut millorar la seva situació i sortir del programa.

Les dades recollides demostren que la recuperació econòmica "no ha arribat encara" als sectors més vulnerables. I entre els col·lectius més vulnerables, destaca el de les mares que crien soles els fills, un grup que concentra el 72% dels casos de cronicitat en la pobresa. L'any 2018, l'entitat va atendre 23.048 persones en situació d'extrema vulnerabilitat, essent l'alimentació l'ajut principal.

Creu Roja Girona ha donat a conèixer aquest dimecres les dades del 12è Observatori amb el títol de Pobresa Intermitent i fragilitat social. El document es basa en la mostra de 197 persones en situació de vulnerabilitat que l'entitat ha atès a les comarques gironines. Són les mateixes que van enquestar en l'anterior estudi per poder fer seguiment de la seva evolució.

Una de les dades que preocupen a l'entitat és el que han anomenat "pobresa intermitent". En el cas de la demarcació, s'ha detectat que un 17% dels usuaris que l'any passat van sortir de la pobresa han hagut de tornar a recórrer als ajuts de l'entitat. Segons Pilar Millan, responsable de l'observatori, aquesta dada demostra la "fragilitat" de les persones més vulnerables que fa que "entrin i surtin" del programa en poc temps. Un dels factors clau és la precarietat laboral. I és que, el 42% d'aquest grup que ha hagut de tornar a necessitar ajuda tenen actualment feina però el salari no els permet cobrir les necessitats més bàsiques.

Pel que fa als ingressos dels enquestats, el 42% responen que no arriba als 600 euros mensuals. Aquest percentatge creix fins al 55% en els casos de pobresa cronificada. Millan recorda que la vulnerabilitat no es basa només en els baixos ingressos sinó en la incapacitat de poder fer front a les despeses bàsiques com ara lloguer, menjar i subministrament elèctric. La mitjana de les despeses mensuals des enquestats se situa entorn dels 660 euros i un 50% dels usuaris que han necessitat ajuda des del 2018 admet tenir més despeses que ingressos.

Un any més, es constata que la Renda Garantida Ciutadana no permet cobrir les necessitats bàsiques dels usuaris. Així ho diuen el 83% dels enquestats en l'estudi. Aquesta és una dada "preocupant", segons l'entitat, perquè demostra que la mitjana de 646 euros de la prestació resulta insuficient per poder sortir de la pobresa.

El perfil dels més vulnerables

El grup de persones d'entre 30 i 39 anys i les dones que crien soles els fills són els col·lectius amb major cronicitat. La situació de les mares solteres és especialment vulnerable. El 72% d'aquest col·lectiu es troba en una situació de pobresa crònica i només el 8% es recupera en els darrers dos anys.

En xifres absolutes, durant el 2018 Creu Roja Girona va atendre 23.048 persones en situació d'extrema vulnerabilitat. L'alimentació va ser l'ajut més important amb més de 736.000 quilos/litres repartits per atendre 17.138 persones. Pel que fa als productes bàsics, es van repartir 562 targetes de prepagament d'alimentació, 161 ajudes de vestuari, 949 kits socials (sobretot bolquers) i 79 ajudes òptiques.

Així mateix, també es va oferir atenció integral a 120 persones sense llar i es van atendre 402 infants en situació de risc. En el programa d'estalvi energètic, es van lliurar 142 ajudes per pagar la factura de la llum i 102 ajudes a lloguer.

Destaca també la posada en marxa d'un programa pilot a Blanes (Selva) per oferir un pla individualitzat i de seguiment d'una trentena d'usuaris per millorar la seva ocupabilitat i tornar a entrar al mercat laboral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook