El ple municipal de l'Ajuntament de Girona va acabar amb un dur enfrontament dialèctic entre l'alcaldessa, Marta Madrenas (JxCAT), i el portaveu de Ciutadans, Daniel Pamplona. Tot plegat arran de la discussió del representant de la formació taronja amb la resta de portaveus de tots els grups municipals per dues mocions on es parlava dels detinguts el 23 de setembre acusats d'estar planejant accions terroristes. Després que l'alcaldessa titllés Pamplona d'«incendiari i d'«intentar ofendre», Pamplona va demanar poder replicar les acusacions però Madrenas no li va concedir l'opció. Llavors es va inciar una forta discussió en què Pamplona volia parlar emparant-se en el reglament que regeix el ple i Madrenas va insistir que era ella qui presidia el ple.

En la primera de les dues mocions, presentada precisament per Ciutadans, es demanava condemnar «la violència i el terrorisme en democràcia» i no va prosperar perquè no va tenir el suport de cap altre grup. La segona, presentada per Junts x Catalunya, Guanyem Girona i ERC, era de suport a totes les persones detingudes el 23 de setembre dins de la denominada Operació Judes. Els tres partits independentistes hi van votar a favor i el PSC i Ciutadans, en contra.

Els socialistes van fer valer pràcticament el mateix discurs en els dos debats. La seva portaveu, Sílvia Paneque, va apuntar que no era partidària del discurs en què «uns són bons sempre i per sempre i els altres, per tant, són dolents i repressius sempre i per sempre» i va titllar Ciutadans de ser «l'artefacte polític més inútil en democràcia». Pamplona va recordar-li que el PSC té pactes en molts ajuntament amb aquells que «volen trencar Espanya» i que ho feien per assegurar «les butaques».

Sobre la moció per condemnar el terrorisme, Pamplona va demanar condemnar la violència independentista» i rebutjar l'assetjament a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra. Carles Ribas (JxCat) va assegurar que el discurs del portaveu de Ciutadans era propi d'un documental del NO-DO. Dolors Serra (Guanyem) va recordar «el terror dels estats», que fa que quan la gent se sent amenaçada mantingui actituds defensives però «no abaixi el cap davant de ningú». Quim Ayats (ERC) va reclamar a Pamplona que condemnés «totes» les violències, inclosa la policial.

Pel que fa a la moció on s'exigeix» la llibertat immediata dels detinguts el 23 de setembre, les tres formacions independentistes que la van presentar van exposar que defensen «com a forma d'acció política absolutament legítima la protesta, les mobilitzacions, la desobediència civil, resistent i no violenta, pròpia d'una democràcia madura» i que es retirin els càrrecs als detinguts perquè «no s'ajusten a la naturalesa de les protestes ciutadanes en les quals poden haver participat les detingudes».

Pamplona va assegurar que la moció vulnera la separació de poders i que «lluny de condemnar tota opció de violència, dona suport als acusats, que tindrien informació com ara plànols de casernes de la Guàrdia Civil i material divers per a la fabricació d'explosius». Fins i tot, va recordar l'atemptat terrorista d'Hipercor.

L'alcaldessa va assegurar estar escandalitzada pel discurs de Pamplona. Va demanar-li que preguntés als fills de les víctimes d'aquell atemptat d'Hipercor per la comparació, va recordar-li que hi ha presumpció d'innocència i que amb el seu discurs es mostrava un cop més que Ciutadans és un partit «incendiari», que ha decidit ser «irrellevant políticament» perquè no «aporta res i només intenten ofendre i incendiar».

Durant més d'un minut Pamplona va intentar, sense èxit, replicar Madrenas emparant-se en el reglament del ple, però l'alcaldessa va donar per tancada la sessió després de la llarga discussió amb el representant taronja.