bans d'ahir em deia algú que la sol encertar bastant que la manca d'unitat dels partits independentistes, rau en si es té encara la mentalitat espanyola o no. Si tens els mapes mentals punxats a l'espanyola és fàcil barrejar conceptes. Per exemple, com que la metròpoli vol fer-nos passar per violents, nosaltres parlem d'amor, de pau, d'abraçades i de mans alçades. Com que els espanyols no comprenen això de voler tornar a ser un estat lliure, pensem que la culpa és nostra perquè no sabem explicar-ho bé, que cal més paciència per convèncer els nostres veïns sobre les bonances de la república i tota una llista d'accions pedagògiques. Com que Espanya explica a Europa que no som ningú, ens sembla oportú fer moltes i moltes performances a casa nostra convençuts que, a part de Televisió de Girona, ens estan mirant la majoria de televisions d'arreu del món. I quan patim els tribunals de l'estat espanyol, creiem que la fórmula és fer manis, penjar-nos llaços i fer molts tuits (amb perfils falsos millor, no fos cas que a la Fiscalia espanyola li passés pel cap ullar el nostre compte), per mirar de seduir els jutges madrilenys.
Ara, si fem l'exercici de canviar el punt de vista i pensar no com a independentistes, sinó com a membrea d'un estat independent, podrem descobrir alguna sorpresa. Per exemple, que abans d'abraçar-nos a ningú cal acceptar que portem molt temps en estat de guerra. Els espanyols ho tenen clar això. Les seves propostes de resolució sempre han passat per enviar tropes armades i decretar estats d'excepció. Estat de guerra, amb presoners i refugiats inclosos. La república abans que de dretes o d'esquerres ha de ser república, ha de poder existir. Només algú que vol seguir sotmès al model judicial espanyol es qüestionaria marxar amb garanties absolutes. Només el fet de marxar d'Espanya et garanteix una millor justícia. Perquè en el camp judicial no es pot estar, a Europa, menys tranquil que a Espanya. I, aplicant aquest principi, podríem seguir derivant conclusions en molts més assumptes. Un més per acabar: els o les que penseu fer pactes per governar a Girona, ho feu amb ulls d'espanyols o amb ulls de catalans i catalanes lliures?
