03 de març de 2019
03.03.2019

Girona, al capdavant de les localitats amb millors condicions socioeconòmiques de l'Estat

L'àrea urbana gironina comparteix posició amb Sant Sebastià, Eivissa, Barcelona, Palma de Mallora i Madrid

03.03.2019 | 06:30

L'àrea urbana de Girona es troba al capdavant de les localitats amb millors condicions socioeconòmiques de l'Estat. Així es desprèn d'un estudi elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques presentat per la Fundació BBVA.

El treball analitza fins a 73 àrees urbanes funcionals presents al país i formades per aglomeracions urbanes i localitats limítrofes amb una població de més de 1.500 habitants per quilòmetre quadrat, amb un mínim de 50.000 residents. Girona, igual que Eivissa, Barcelona, Sant Sebastià, Madrid i Palma de Mallorca, està al capdavant dels llocs amb millors condicions socioeconòmiques, un dels indicadors que l'estudi ha utilitzat per mesurar la qualitat de vida a l'Estat.

El treball també ha tingut en compte les condicions generals d'habitabilitat o confortabilitat del medi urbà. En aquest punt destaquen Barcelona i Madrid, en primer terme, i Sant Sebastià, Sevilla, Bilbao i València, en un segon pla. El tercer i últim indicador que ha utilitzat l'estudi és les condicions de salut. Les localitats que més destaquen en aquest punt són: Toledo, Guadalajara, Madrid, Múrcia, Vitòria, Albacete i Barcelona.

La suma dels tres indicadors situa a Barcelona i Madrid com les àrees urbanes amb major qualitat de vida, encara que algunes zones més petites, com Eivissa, Toledo o Guadalajara destaquen en els primers llocs quan només es tenen en compte certes condicions socioeconòmiques o de salut per als seus habitants.

De les 73 àrees urbanes funcionals estudiades, només cinc superen el milió d'habitants (Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Bilbao) en agregar, com és en el cas de Madrid, fins a 166 municipis presents a l'entorn, davant els casos de Lorca o Algesires que tan sols afegeixen dos municipis.

Aquesta concentració de la població en grans nuclis urbans s'explica pel contrast que ha experimentat els moviments demogràfics al país durant l'últim segle en el qual la població s'ha multiplicat per 2,5, al mateix temps que un 70% dels municipis ha perdut residents. En aquest mateix lapse de temps, un gran nombre de persones s'han desplaçat del món rural a l'urbà, que ha passat d'agrupar un 50% de la població al 87%, mentre que a les zones rurals només hi ha el 13% restant. Al voltant d'un terç dels habitants del país viu ara a les 52 capitals de província, que han multiplicat per gairebé 5 vegades la seva població des de principis del segle passat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook