Com per donar la raó als ponents que parlaven del creixent impacte del turisme en tots els àmbits de les ciutats, dues turistes -amb la seva preceptiva ampolla d'aigua a la mà-, van entrar encuriosides a l'auditori de La Mercè on se celebrava la jornada «Governar la ciutat amb el turisme», van donar una ullada, van constatar que allà no hi havia ni foto ni selfie a fer, i van marxar per on havien vingut. Si va ser una performance dels organitzadors, les meves felicitacions. Si va ser casualitat, les meves felicitacions a qui governi l'atzar en l'univers.
La jornada Gir 180 Graus, organitzada per la Fundació La Ciutat Invisible, tractava en aquesta ocasió de «Governar la ciutat amb el Turisme». En altres paraules: com gestionar el cada dia més massiu turisme a les ciutats i com compaginar-lo amb les necessitats dels seus habitants. Un debat de -recorrent al tòpic- rabiosa actualitat.
Intentar planificar el turisme, segons es va entendre de les intervencions dels ponents, tots ells experts en la matèria, ve a ser com voler llaurar al mar. Potser per això, una de les conclusions de les sis hores de debat va ser «la necessitat d'anàlisi i debat». Pot semblar una bajanada, però l'afirmació recollia, convenientment precisada, el pensament de bona part dels ponents: el debat que s'ha de dur a terme ha de sortir del «forat» sectorial, és a dir, no ha de ser només cosa dels hotelers, o només de l'Ajuntament, o només dels ciutadans (o les plataformes que els agrupen). Ha de ser de tots en conjunt. Cal asseure's en una taula i planificar conjuntament. Com va destacar Oriol Nel·lo, geògraf i coordinador de la jornada, també cal anar abandonant la idea que es pot governar el turisme «separat de la resta de factors que formen la societat». «Cal actuar de manera transversal», va destacar. En aquest sentit, va destacar la utilitat de jornades-debat com la que es va celebrar ahir a Girona.
Així mateix, la majoria de ponents van estar d'acord que avui en dia els turistes i ciutadans s'han de repartir equitativament «els beneficis i les càrregues». Això perquè, entre altres coses, cada cop està menys clara la diferència entre turista i ciutadà. Com va destacar el professor José Antonio Donaire, de la UdG, a la ciutat també hi viuen estudiants, immigrants de classe alta, o commuters que s'hi desplacen cada dia. «Quina és la diferència ciutat turística i ciutat amb turisme? No ho sé», va remarcar.
Una dura advertència del que pot provocar un turisme massiu i desenfrenat la va fer el professor italià Arnaldo Cecchini, en referir-se al cas de Venècia, una ciutat de què quasi tots els seus habitants han fugit i ha sigut totalment presa pel turisme. Cecchini, amb ironia, va recordar el llibre de Thomas Mann «La mort a Venècia», per assegurar que ara ja es pot perfectament parlar de «Venècia la morta». Cecchini va llançar també un avís a navegants, quan va alertar que els efectes nocius de la massificació trística no es noten fins que ja són pràcticament irreversibles.
Sense solució definitiva
Que cal assumir que l'escenari turístic és de controvèrsia i que no hi pot haver una solució definitiva, és també un fet que va quedar palès en la majoria d'intervencions. Segons Oriol Nel·lo, no n'hi ha prou amb la voluntat política, sinó que cal també el compromís ciutadà. Ho va recalcar així mateix Xerardo Estévez, arquitecte de Santiago de Compostel·la, quan en la seva intervenció va destacar que l'elecció no és entre A i B, o sigui entre turismofòbia i els qui només veuen beneficis en el turisme. «La solució està al mig, per això cal elaborar un guió comú»
Albert Arias, geògraf i director del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, va indicar que sovint la turismofòbia té arrels econòmiques: «Ciutadans que veuen reduït el seu poder adquisitiu». Arias, a més, va negar a tan famosa frase que «tots som turistes», recordant que un 40% de famílies no poden sortir de la seva zona per motius econòmics. Així mateix, va recordar que fer turisme és una activitat voluntària. «Ningú va a fer turisme a un lloc de manera obligada», va afirmar, demostrant així que no està casat.
