el patrimoni català és notablement escatològic. Més, en aquestes diades de Nadal. Dues de les activitats més celebrades i més identificadores d'aquests dies tenen a veure amb l'activitat de desmenjar: el caganer del pessebre i fer cagar el tió. Amb tanta passió se segueix la tradició que s'han fet tota mena de caganers i caganeres per posar al pessebre i, fins i tot, s'ha donat paper a tan escatològic personatge en els pessebres vivents.
Per si algú dubte de la dimensió del "cagar" a casa nostra, només ha d'agafar el Diccionari Català, Valencià, Balear, d'Alcover Moll o el Tresor de la Llengua, de les Tradicions i de la Cultura Popular de Catalunya d'Antoni Griera i resseguir-ne els mots recollits. Una petita mostra necessària per il·lustrar-ho: cagacalces (covard), cagada, cagadéus (renegaire), cagadimonis (persona terrible), cagador (qui caga i el lloc on es caga), cagadora, cagadubtes (vacil·lant), cagadur (ric i avar), cagaferrat (dur i pitjat), cagaferro, cagafotres (dificultats serioses), cagaire, cagalatxa (avar), cagall (pusil·lànime), cagalló ("anar amb el cagalló al cul": magre de diners), cagamenja (presó), cagament, cagamenta, cagamiques, cagandances (sembla que fa molt però mai no fas res important), caganer, caganeria, cagapoquet (covard), caga-ràbies (que s'enrabia fàcil), cagarel·la (merda clara), cagarel·lina (misèria), cagarretes, cagarrina, cagarul·lo (tímid), cagat, cagatins (calçotets curts), cagatinta (escrivent d'oficina), cagatió, cagatori (wàter), cagó, caguelis (covard), caguera, caguerada, caguerris (insignificant), caguetes (covard)... A part de diferents noms d'ocells: cagafaves, cagafocs, cagamànecs, caganap, caganiu...
Diferents locucions i frases fetes de la llengua s'han construït a l'entorn de l'evacuació del ventre: cagar la pasta, cagar-se el raïm, cagar-la, cagar-se en algú ("me cago en la mar salada"), més vell que el cagar, cagar-s'hi, cagar-se de por, cagar-la, donar un gla per fer cagar un roure, haver de fer cagar molts de culs (tenir a càrrec molta gent per alimentar), on cagues deixes la merda...
Aquesta obsessió per fer que tothom cagui té manifestacions ridícules, com fer cagar la imatge de la mare de Déu de Montserrat. Com tothom sap la Moreneta és una talla romànica de fusta de finals del segle XII, que reprodueix la talla original que segons la llegenda fou trobada el 880 en una cova. Casals, pot cagar. I Pujol. I Messi... Qui no pot fer-ho, perquè s'ha de ser ruc només de pensar-ho, és una talla de fusta. La fusta no caga.
