El capmanyenc Jacob Cortés després de 23 h i 105 km per Andorra: "Al km 90 estava destrossat"

El capmanyenc Jacob Cortés té 26 anys i el passat juny va acabar amb èxit una cursa de 105 km per muntanya a Andorra (i 7.000 metres de desnivell positiu) amb quasi 23 hores corrent i caminant sense parar. Era la primera ultra que feia el membre del Centre Excursionista Jonquerenc. Cortés havia participat en maratons abans de fer el salt a una cursa de més de 100 km, la Trail 100 Andorra by UTMB. És muntador d’oficines i corre seriosament des de fa dos anys, quan va penjar les botes de futbol per endinsar-se al trailrunning.

Ja ho has assimilat?

He tardat uns dies a fer-ho. Tres dies després d’acabar-la em vaig emocionar i em vaig posar a plorar. Va ser complir un somni.

En què es caracteritzava aquesta cursa?

Era una cursa molt tècnica, amb molta pedra i corries tranquil en pocs llocs. El Comapedrosa (sostre d’Andorra) el pujaves a l’inici, vam fer la volta al Principat i els paisatges eren espectaculars. Vas acabar-la amb 22 hores, 56 minuts i 44 segons.

Era el que t’imaginaves?

La intenció era baixar de les 24 h i pensava que amb 23 h estaria entre el top300. Vaig ser 88è, estic molt content. El guanyador va acabar-la amb 15 hores, però són corredors que s’hi dediquen.

Córrer, caminar... Com t’ho compaginaves?

Les dues coses al 50%. A les pujades, caminava com podia. Corria en planer i en baixades.

"En el km 90 vaig pensar: «Què estic fent, aquí?». Era la 1 de la matinada i havia començat a les 6 del matí"

Quin va ser el moment de més patiment?

Al quilòmetre 90. Hi havia una pujada vertical, on en 3 km feies mil metres de desnivell positiu. Em va deixar destrossat i mai havia patit tant com en aquella situació. Em vaig poder recuperar una mica.

Vas pensar en abandonar en algun instant?

Per retirar-te has d’estar molt malament i no era el cas. Tampoc hi havia un punt on poder-te retirar. Però sí que en aquell km 90 vaig pensar: «Què estic fent, aquí?». Era la 1 de la matinada i havia començat a les 6 del matí.

El factor físic i mental és clau en el mateix percentatge?

Evidentment, has d’estar en forma, però el 50% és mental. Quan tardes 4 hores per fer 15 km i veus que estàs cansat, et fan mal cames i encara et queda la meitat...

De dormir, dedueixo que res de res.

No. Feia parades curtes, de cinc minuts, i les més llargues van ser dues de quinze minuts.

"Com més passaven les hores, més menjava obligat. Cada hora has d’ingerir alguna cosa com sigui"

Com t’alimentaves?

La setmana abans de la cursa vaig menjar bastant fort. En les ultres l’alimentació és primordial. Cada hora has d’ingerir alguna cosa com sigui, et vingui o no de gust. M’alimentava a base de gels (energètics), aigua amb hidrats... i en els avituallaments menjava macarrons, arròs amb tomata, entrepà de Nutella, fruita...

Desitjaves menjar res en especial?

No. Com més passaven les hores, més menjava obligat.

Era la teva primera cursa de més de 100 km. Què havies fet anteriorment?

L’any passat vaig fer Els Bastions, una prova de 70 km i 5.000 de desnivell, a Ribes de Freser. Però era una altra història. La vaig acabar en 13 hores i ara, a Andorra, a les 13 hores puc dir que tot just començava la cursa de veritat i el patiment.

Com es prepara una «ultra» d’aquest tipus?

Amb mesos d’antelació. Normalment, ja ets corredor. Quan prepares una ultradistància has de baixar el ritme, deixar de córrer ràpid i sumar hores a la muntanya. No té més secret. També és important fer una mica de gimnàs per agafar força a les cames.

Havies provat d’entrenar més de 20 hores seguides, per posarte en context?

No, no s’entrena, seria un desgast. Vaig fer tirades llargues de 6-8 hores. Però més que fer 10 hores en un dia, el que és important és acumular hores durant la setmana; fer una hora i mitja cada dia i el cap de setmana tres-quatre.

Quan vas començar a córrer seriosament?

Fa dos anys.

"Entrenar per Recasens i l’Albera és el millor moment del dia. Vull fer la UTMB del Mont-Blanc"

Només?

És una mica prematur fer una ultra en dos anys. Fa dos estius, per mantenir-me en forma quan jugava a futbol, em vaig afegir a un grup de Capmany que va a curses de muntanya, entre els quals hi ha en Carles Plana, que ens ha transmès la seva passió. La muntanya i la natura m’agradaven molt i poder-ho barrejar amb l’esport va ser espectacular. Després vaig començar a descobrir gent que feia 100 km i que a mi mai m’hagués passat pel cap. M’hi vaig anar enganxant i plantejant reptes. La primera cursa va ser una de 12 km, al Fau, a Maçanet de Cabrenys; la primera mitja la Trail del Cap de Creus, a Roses, i la primera marató l’Ardenya, a Santa Cristina d’Aro.

Per on entrenes habitualment?

Per Recasens i per l’Albera, sobretot. També m’agrada molt anar al Cap de Creus.

Ets de Capmany i entrenar per la zona és un privilegi.

Anar a entrenar per aquí, a Cantallops, Recasens... És el millor moment del dia.

Després de la Trail 100 Andorra by UTMB, quin és el següent repte?

Encara m’ho estic pensant. El meu somni seria la Ultra-Trail de Mont-Blanc, de 170 km. La vull fer en un futur, però no serà la pròxima, primer en vull fer més de 100.

Exfutbolista i excompany del corredor Pep Pagès al Vilabertran

Jacob Cortés havia jugat tota la vida a futbol abans d’endinsar-se, fa dos anys, a les curses de muntanya. El capmanyenc va jugar a l’amateur de l’Agullana i del Vilabertran i en el futbol base del Figueres, Juncària, Peralada i la Jonquera.

Al conjunt vilabertranenc va coincidir amb un dels corredors altempordanesos més destacats. Es tracta del vilabertranenc Pep Pagès, vigent subcampió absolut de la Copa Catalana de curses de muntanya i vencedor, enguany, de proves locals a Espolla, Llers, Sant Llorenç de la Muga i Palau-saverdera. «Al Vilabertran, vam coincidir-hi poc, i ara ens hem retrobat. Hem entrenat junts algun cop i ens veiem a totes les curses», explica Cortés.

Al Vilabertran, també hi va jugar Àlex Sola, que amb Pau Budó va acompanyar Cortés a la Trail 100 Andorra by UTMB. Sola i Budó van fer la modalitat de 50 km i 3.600 m. de desnivell positiu.