El relat dels maquis amb perspectiva neutral

En un nou exercici de recerca històrica de proximitat, el mestre i escriptor Joan Vergés treu a la llum un nou llibre dedicat a una etapa transcendent a les terres empordaneses amb ampliació a la resta del territori, com ja deixa clar el títol de l’obra: Maquis a l’Albera i més enllà. El llibre es presenta, aquest diumenge, a la sala de la Societat la Fraternal d’Espolla a les 12 del migdia. Aquest municipi va ser escenari d’alguns moments cabdals d’aquesta història.

El relat de Joan Vergés, com és costum en tots els treballs que publica, és fruit d’una intensa recerca en arxius, biblioteques, hemeroteques i, també, de manera fonamental «amb converses llargues amb testimonis i persones vinculades als fets d’una manera o altra. Sempre hi ha algú que recorda coses, que aporta moments i situacions per explicar i, també, silencis que no es poden escriure».

Joan Vergés desgrana en vint-i-quatre capítols episodis cruels o anecdòtics que van produir-se en el nostre país un cop acabada la guerra civil i en el traspàs de la Segona Guerra Mundial en una Europa que mirava la dictadura de Franco amb molt de recel

A Maquis a l’Albera i més enllà, Joan Vergés desgrana en vint-i-quatre capítols episodis cruels o anecdòtics que van produir-se en el nostre país un cop acabada la guerra civil i en el traspàs de la Segona Guerra Mundial en una Europa que mirava la dictadura de Franco amb molt de recel, perquè, al mateix temps, tenia l’ull posat en la lluita contra el comunisme. L’autor dedica la seva obra a l’amic i veí Carles Urritz Geli (1947-2017), un espollenc que va lluitar contra el franquisme i que va patir l’empresonament i les tortures d’aquells temps convulsos. Uns temps que van dur la gent del territori a haver de conviure amb el pas constant de les quadrilles que lluitaven, a mà armada, contra el règim i contra el sistema, la vida dels quals va navegar entre les aigües de la lluita per recuperar la democràcia seguint els paràmetres de l’anarquisme, i el bandolerisme per a satisfacció personal.

Joan Vergés ho deixa ben clar: «Les pautes per avaluar el que pretenien aconseguir els guerrillers, fer un seguiment de totes i cadascuna de les malifetes o encerts d’aquells admirats personatges, amb la sana intenció de cadascun d’ells en el lloc que li pugui correspondre, no és gens fàcil, ni de bon tros».

En el llibre trobem el relat d’uns fets que van atemorir la població, provocant desterraments d’habitants de masies per un col·laboracionisme que sovint, segons l’autor, «va ser més forçat que volgut». I és que «Bandolers, guerrillers, pistolers, lladres... segons el punt de vista de qui els titllava, un de cada quatre d’aquests homes hi va deixar la pell. El govern franquista n’estava prou amoïnat i va augmentar la plantilla de la Guàrdia Civil, per combatre els bandolers, en 20.000 homes».

En el balanç global d’aquesta lluita del règim contra els maquis a l’Estat van morir uns 2.500 maquis, uns 250 guàrdies civils i unes poques desenes de policies armats i efectius de l’exèrcit

A l’obra, Vergés es concentra en els fets. Quatre noms protagonitzen part dels grans esdeveniments de la lluita dels maquis contra el poder establert: Facerias, Ramon Vila Caracremada, Massana i Quico Sabater, però n’hi ha molts més. «En el territori, els maquis feien por. La gent estava acollonida i, per anar d’un costat a l’altre fora dels pobles ho feien acompanyats. Però també és cert que tenien més por de la Guàrdia Civil, si no deien res quan se’ls preguntava. Hi havia maquis amb el cap calent, però la repressió podia ser molt dura».

En el balanç global d’aquesta lluita del règim contra els maquis a l’Estat, les xifres ho diuen tot, ja que «en els enfrontaments amb les forces de l’ordre, van morir uns 2.500 maquis, uns 250 guàrdies civils i unes poques desenes de policies armats i efectius de l’exèrcit (entre 20 i 50 de cada grup)».

Aquella continuació d’una guerra gens encoberta va durar anys i va deixar empremta en el territori, amb escenaris coneguts, plaques d’homenatge i relats que l’escriptor no blanqueja ni arrodoneix amb adjectius innecessaris. «A les acaballes dels anys cinquanta, lluitadors com Facerias, Sabaté, Massana, Ramon Vila... se sentien desemparats», una situació que va generar topades i capítols durs, ben explicat en un treball que mereix una lectura atenta i que també té picadetes d’ull per a la interpretació que cadascú els vulgui donar.

Des de la seva jubilació, Joan Vergés s’ha convertit en l’autor més prolífic de l’edició empordanesa: des de 2011 ha publicat quinze obres centrades en relats i fets de la història empordanesa

Mestre i escriptor

Joan Vergés Pineda (Espolla, 1947) és mestre de professió i pèrit cal·ligràfic judicial. Es va estrenar a la docència a la colònia dels treballadors de la presa del pantà de Darnius Boadella. Ha exercit en escoles de Figueres com a tutor i director. També ha estat regidor actiu a Espolla. Casat amb Margarita Moreno, incansable acompanyant en els viatges de recerca, són pares, avis i besavis.

Des de la seva jubilació, Joan Vergés s’ha convertit en l’autor més prolífic de l’edició empordanesa. Des de 2011 ha publicat quinze obres centrades en relats i fets de la història empordanesa, algunes d’elles en format novel·lat, altres narrant els fets com van ser i sempre amb la rigorositat d’una recerca exhaustiva que ha permès posar llum a moltes històries que, sobretot a l’Albera i les Salines, vorejaven la llegenda per una transmissió oral que l’autor ha sabut actualitzar amb la realitat dels fets i la veu de les persones.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ