Jenni Hermoso va denunciar un assetjament «constant i reiterat» de Rubiales perquè «justifiqués» el petó

El tipus penal de coaccions pel qual la fiscalia també es querella contra Rubiales preveu penes de presó d’entre sis mesos a tres anys, a més d’una multa

El polèmic petó de Rubiales a Jennifer Hermoso.

El polèmic petó de Rubiales a Jennifer Hermoso. / RTVE

Cristina Gallardo/ Sergio R. Viñas/ Ángeles Vázquez

En la seva declaració davant la tinenta fiscal de l’Audiència Nacional, la jugadora de la selecció espanyola Jenni Hermoso no només va confirmar que el petó que li va fer a la boca Luis Rubiales va ser un acte que no va comptar amb el seu consentiment, sinó que va afegir al seu relat que tant ella com el seu entorn més pròxim van patir «una pressió constant i reiterada» per part de l’avui suspès president de la Federació Espanyola de Futbol. El seu objectiu: que la campiona mundial justifiqués i aprovés el que va passar a l’acabar el partit a l’estadi de Sydney.

La querella presentada aquest divendres per la fiscalia, que encara ha de ser admesa a tràmit per un jutge de l’Audiència Nacional, identifica l’entorn que va patir la conducta del directiu: la família i les amistats de la jugadora. Com a conseqüència d’això, Jenni va patir «una situació d’assetjament, en contra del desenvolupament de la seva vida en pau, tranquil·litat i lliurement», assenyala el ministeri públic.

Així, i tot i que prèviament només se li van oferir accions per un presumpta agressió sexual –penada amb fins a quatre anys de presó–, la fiscalia afegeix a aquest delicte el de coaccions descrit en l’article 172 del Codi Penal, que preveu penes de presó d’entre sis mesos i tres anys per qui «sense estar legítimament autoritzat, impedís a un altre amb violència fer el que la llei no prohibeix, o el compel·lís a efectuar el que no vol, sigui just o injust». La sanció penal, que inclou una multa, s’ha d’imposar «segons la gravetat de la coacció o dels mitjans fets servir», segons assenyala la norma.

VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA

Per donar suport a la seva acusació, la querella es remet al Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona, i concreta que «Espanya assumeix el compromís de protegir les dones contra totes les formes de violència, i prevenir, perseguir i eliminar la violència contra la dona i la violència domèstica», segons el document que firma la fiscal Marta Durántez.

Per «violència contra la dona», afegeix la fiscalia en la seva querella, s’ha d’entendre qualsevol forma de discriminació contra les dones, que impliquin danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, però també «les amenaces de portar a terme els esmentats actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada».

EL RELAT DELS FETS

Segons va informar Relevo, citant testimonis directes, Rubiales es va acostar a Hermoso durant el vol de tornada de Sydney a Madrid per pregar-li que aparegués amb ell en un vídeo de disculpa, al·legant que el seu càrrec «estava en joc». La futbolista es va negar a atendre la petició del president.

El mateix mitjà va assegurar, un cop més citant testimonis directes, que el llavors seleccionador, Jorge Vilda, va pressionar la família de la jugadora «fins a tres vegades» perquè la convencés d’atendre els desitjos de Rubiales que tots dos apareguessin en aquest vídeo. El tècnic destituït va negar l’existència d’aquestes pressions en una entrevista a la Ser.

El president suspès va gravar l’esmentat vídeo en solitari a l’escala de l’avió a Doha, assegurant que no hi va haver «mala intenció per cap de les dues parts» en el petó, fent a la pràctica la jugadora partícip de la presumpta agressió sexual.

«UNA CONTÍNUA PRESSIÓ»

«Se’m va demanar fer una declaració conjunta per rebaixar la pressió sobre el president, però en aquells moments al meu cap només tenia la idea de disfrutar de la fita històrica aconseguida amb les meves companyes d’equip», va explicar posteriorment Hermoso, en el comunicat que va publicar en les seves xarxes el dia de l’assemblea en què Rubiales es va negar a dimitir.

«Malgrat la meva decisió, he de manifestar que he estat sota una contínua pressió per sortir al pas amb alguna declaració que pogués justificar l’acte del senyor Rubiales. No només això, sinó que, de diferents maneres i a través de diferents persones, la RFEF ha pressionat el meu entorn (família, amics, companyes, etc) perquè donés un testimoni que poc o gens tenia a veure amb les meves sensacions», va afegir la futbolista, en unes declaracions que va traslladar a la Fiscalia de l’Audiència Nacional i que han motivat la presentació d’una denúncia per coaccions, afegint el presumpte delicte al d’agressió sexual.